Acceso usuarios
Juan Tugores Ques 
La profunditat dels canvis recents en l’entorn internacional i les seves implicacions de futur són certament exigents —com reflecteixen algunes de les expressions que estan fent servir els organismes internacionals, com ara “sense respir” (BIS), “cascada de reptes i riscos” (G20), “una nova era” (FMI)—, però no són nous per a l’economia catalana. Parafrasejant la coneguda expressió de Jean Monnet que “Europa es forjarà en les crisis”, caldria afirmar que és especialment cert que l’esdevenir de l’economia catalana és la suma de respostes a successius períodes de reptes i de crisis, alguns especialment delicats.
I també fent servir el títol de l’Economic Outlook de l’OCDE (2026), en què s’indica que els recents esdeveniments “posen a prova la resiliència” de l’economia mundial, podríem dir que, en el cas de Catalunya, “tornen a posar a prova” les capacitats de resposta, flexibilitat i adaptació —que ara de manera general denominem “resiliència”— de l’economia i del teixit productiu de Catalunya. L’anàlisi del marc internacional de l’economia catalana és precisament l’objecte de l’article que segueix a continuació.
