Aquest text planeja un estàndard per mesurar infraestructures lineals, com autopistes i ferrocarrils, en un context divers de dimensions de població i superfície territorials, però obert a ser una eina de comparació objectiva. Un cop establert, trobem que aquest mecanisme esdevé una llei geogràfica, ja que els estats tendeixen a assolir dotacions homogènies en les seves regions. Per aquest fet, les xarxes lineals, des dels camins a les grans autopistes, poden ser avaluades com a dotació territorial i establir comparacions al marge del seu cost d’implantació i com a estoc acumulat. En aquest article, s’examina la dinàmica de la nova globalització fragmentada i els moviments dels diferents països i blocs, particularment els EUA, la Xina, Europa i els països del sud-est asiàtic