Barcelona, España
L’avenç de la intel·ligència artificial en els darrers anys ha estat impulsat per la confluència d’algoritmes, dades i supercomputació, i ha situat la tecnologia digital al centre de la nova competència global. Aquesta “geotecnologia” és avui el nou terreny de disputa entre potències, i Europa s’hi juga la seva autonomia estratègica. Malgrat coliderar en recerca científica, Europa ha acumulat dèficits persistents en la translació d’aquest coneixement al mercat, i ha quedat molt per darrere d’Estats Units i la Xina en innovació empresarial i sobirania tecnològica. L’absència d’un mercat digital únic i la complexitat institucional europea han dificultat una resposta coordinada i eficaç. Aquest article defensa dues idees centrals: que la batalla tecnològica s’ha de lliurar, encara que sembli perduda d’entrada; i que el seu abordatge requereix reformes estructurals profundes, molt més en l’àmbit legislatiu que no pas en volum d’inversió. L’Informe Draghi assenyala camins plausibles per a una política industrial digital europea efectiva. En aquest marc, territoris com Catalunya poden contribuir activament si s’alineen amb aquesta agenda transformadora.