Acceso usuarios
Guillem López i Casasnovas 
Per fer el que cal fer, emulant les paraules de Mario Draghi com a president del BCE respecte d’un euro qüestionat, cal tenir d’entrada una estratègia preestablerta dissenyada. I s’ha de ser capaç de muscular totes les forces possibles per portar-la a la pràctica. L’estratègia hi és, i l’ha posada en negre sobre blanc precisament el mateix Draghi. Però el que no té el propòsit de la reconversió industrial pendent és el compromís efectiu d’una Unió Europea (UE) que, hores d’ara, fa aigües. Amb el lideratge de la UE tocat políticament –vist el paper més que galdós de la seva presidència davant del padrí Trump–, el futur de la reindustrialització és incert. De manera que passen els mesos i ‘res no passa’, de la qual cosa ja s’ha queixat el mateix Draghi. A escala local, la reconversió no sé quant temps més pot esperar davant els dubtes de futur de la petroquímica, del motor de combustió i de la sostenibilitat agroalimentària i ramadera, en particular. I no parlem ja d’altres sectors que no s’han mostrat resilients a l’empenta del turisme.
