Acceso usuarios
[1]
;
Rodríguez-Suárez, Julio
[1]
Oviedo, España
Primero limitada y luego invisibilizada, la participación social femenina no ha estado presente en los relatos ni en los discursos sobre movimientos sociales a lo largo de la historia. A fin de contribuir a contrarrestar esta tradicional visión androcéntrica, la presente investigación se plantea el objetivo de profundizar, a través de la mirada de mujeres activistas, en las diferencias de género existentes en la participación en movimientos sociales organizados, poniendo en relación la vivencia en colectivos de acción social mixtos y no mixtos. Desde una metodología cualitativa, se realizaron doce entrevistas en profundidad a activistas de diferentes ámbitos de participación del Principado de Asturias para conocer su trayectoria y perspectiva. Las experiencias de las entrevistadas permiten constatar la presencia de sesgos de género en la división del trabajo militante o en las dinámicas de participación en espacios de debate o representación de colectivos mixtos, incluso en aquellos considerados feministas. Frente a ello, se configuran los espacios de participación no mixtos como lugares desde los que entender y vivenciar otro activismo, donde los afectos traspasan la barrera de lo privado y los cuidados se convierten en estrategia política. Los resultados obtenidos en este trabajo contraponen dicotómicamente la participación femenina a la masculina, por lo que es necesario cuestionarse si el hecho de posicionar los cuidados como característica del activismo femenino no está de algún modo reproduciendo una división patriarcal. Así mismo, se pone sobre la mesa el interrogante de hacia dónde debe encaminarse el trabajo de los colectivos para eliminar dichas diferencias o sus implicaciones.
Primer limitada i després invisibilitzada, la participació social femenina no ha estat present en els relats ni en els discursos sobre moviments socials al llarg de la història. A fi de contribuir a contrarestar aquesta tradicional visió androcèntrica, la present recerca es planteja l’objectiu d’aprofundir, a través de la mirada de dones activistes, en les diferències de gènere existents en la participació en moviments socials organitzats, posant en relació la vivència en col·lectius d’acció social mixtos i no mixtos. Des d’una metodologia qualitativa, es van realitzar dotze entrevistes en profunditat a activistes de diferents àmbits de participació del Principat d'Astúries per conèixer la seva trajectòria i perspectiva. Les experiències de les entrevistades permeten constatar la presència de biaixos de gènere en la divisió del treball militant o en les dinàmiques de participació en espais de debat o representació de col·lectius mixtos, fins i tot en aquells considerats feministes. Davant d’això, es configuren els espais de participació no mixtos com a llocs des dels quals entendre i experimentar un altre activisme, on els afectes traspassen la barrera d’allò privat i les cures esdevenen estratègia política. Els resultats obtinguts en aquest treball contraposen dicotòmicament la participació femenina a la masculina, per la qual cosa és necessari qüestionar-se si el fet de posicionar les cures com a característica de l’activisme femení no reprodueix, en certa manera, una divisió patriarcal. Així mateix, es posa damunt la taula l’interrogant de cap a on s’ha d’encaminar el treball dels col·lectius per eliminar aquestes diferències o les seves implicacions.
At first limited and then made invisible, women's social participation has not been present in the narratives and discourses on social movements throughout history. In order to contribute to counteracting this traditional androcentric vision, this research aims to explore, through the eyes of women activists, the gender differences in participation in organised social movements, relating the experience in mixed and non-mixed social action collectives. Using a qualitative methodology, 12 in-depth interviews were conducted with activists from different spheres of participation in the Principado of Asturias to find out about their trajectory and perspective. The experiences of the interviewees reveal the presence of gender biases in the division of militant work or the dynamics of participation in spaces of debate or representation of mixed groups, even in those considered feminist. In the face of this, non-mixed participation spaces are constituted as places from which to understand and experience another activism where affection goes beyond the barrier of the private sphere and care becomes a political and vital strategy. The results obtained in this study contrast female participation dichotomously with male participation, and forces the question of whether the positioning of care as a characteristic of female activism is not in some way reproducing a patriarchal division. It also raises the issue of where the work of collectives should be directed in order to eliminate these differences or their implications.
