Aquest treball analitza críticament el règim jurídic de les empreses emergents introduït per la Llei 28/2022, de foment de l’ecosistema de les empreses emergents, amb especial atenció a les seues especialitats mercantils, tres anys després de la seua entrada en vigor. Partint de l’evolució de l’ecosistema emprenedor espanyol i del context polític i econòmic que va propiciar l’aprovació de la norma, s’examina el desplaçament conceptual des de la startup com a categoria econòmica fins a l’empresa emergent com a estatus jurídic condicionat a certificació administrativa.
L’estudi posa de manifest les tensions que genera una definició legal restrictiva i formalitzada d’un fenomen caracteritzat per la flexibilitat, la incertesa i la rapidesa, així com les disfuncions derivades de la configuració de l’empresa emergent com a subjecte beneficiari d’excepcions puntuals, però no d’un veritable estatut mercantil propi. L’anàlisi de les principals mesures mercantils permet constatar que la llei introdueix ajustos rellevants, encara que fragmentaris i, en alguns casos, més simbòlics que estructurals.
El treball conclou que la Llei de Startups constitueix un pas significatiu en el reconeixement institucional de l’emprenedoria innovadora, però també un instrument de transició insuficient, que revela la necessitat d’una reforma més ambiciosa del Dret mercantil si es pretén que aquest actue com a veritable catalitzador de la innovació empresarial.