La inclusión de los «Medios Adecuados de Solución de Controversias» con la Ley Orgánica 1/2025, de 2 de enero, y, sobre todo, su calificación como requisito de procedibilidad, hacen que el concepto jurídico indeterminado de «buena fe» se torne una auténtica clave de bóveda interpretativa cuando, tras la superación del MASC, finalmente la controversia se resuelve en sentencia y se imponen las costas procesales. La buena fe, como nunca antes, se erige en la cultura del acuerdo en un genuino punto de inicio y cierre para el proceso y su fase extrajudicial.
La inclusió dels «Mitjans Adequats de Solució de Controvèrsies» amb la Llei orgànica 1/2025, de 2 de gener, i, sobretot, la seva qualificació com a requisit de procedibilitat, fan que el concepte jurídic indeterminat de «bona fe» es torni una autèntica clau de volta interpretativa quan, després de la superació del MASC, finalment la controvèrsia es resol en sentència i s’imposen les costes processals. La bona fe, com mai abans, s’erigeix en la cultura de l’acord en un punt d’inici i tancament genuí per al procés i la seva fase extrajudicial.
The inclusion of «Adequate Means of Dispute Resolution» (AMDR) under Organic Law 1/2025 of January 2, and, above all, its classification as a procedural prerequisite, turn the indefinite legal concept of «good faith» into a true interpretative keystone when—after the ADR stage has concluded—the dispute is finally resolved by judgment and legal costs are awarded. Good faith, like never before, establishes itself within the culture of settlement as a genuine point of both departure and closure for the proceedings and their extrajudicial phase.