Acceso usuarios
Joel Almagro Martín
Los deepfakes, conforme a la definición del Reglamento de la Unión Europea en materia de inteligencia artificial, son contenidos audiovisuales generados o manipulados por una inteligencia artificial que se asemejan a personas, objetos, lugares, entidades o sucesos reales y que pueden inducir a una persona a pensar erróneamente que son auténticos o verídicos. Especial atención doctrinal ha merecido la posibilidad de que estos materiales sean aportados como prueba en un proceso judicial. Ahora bien, entre otras cuestiones, debe tenerse en cuenta que en la creación de estas ultrasuplantaciones se vulnera, en ciertas ocasiones, el derecho fundamental a la protección de datos. En este artículo, se analiza en qué supuestos sucede la indicada infracción para, finalmente, vincular estas conclusiones con el concepto de prueba ilícita dispuesto tanto en el artículo 11.1 de la Ley Orgánica del Poder Judicial como en la conocida doctrina del caso Falciani, esto es, la STC 97/2019, de 16 de julio.
Deepfakes, as defined by the EU Artificial Intelligence Act, are audiovisual content generated or mani-pulated by artificial intelligence that resembles existing persons, objects, places, entities or events and would falsely appear to a person to be authentic or truthful. Particular attention has been paid in legal scholarships to the possibility that these materials may be introduced as evidence in judicial procee-dings. However, among other things, it should be taken into account that, in the creation of deepfakes, the fundamental right to data protection is violated on certain occasions. In this article, the cases in which such infringement occurs are analysed, and these conclusions are finally linked to the concept of illegally obtained evidence provided for both in Article 11.1 of the Organic Law of the Judiciary and in the doctrine established in the Falciani case, that is, STC 97/2019, of 16 July.
Els deepfakes, conforme a la definició del Reglament de la Unió Europea en matèria d’intel·ligència artificial, són continguts audiovisuals generats o manipulats per una intel·ligència artificial que s’assemblen a persones, objectes, llocs, entitats o successos reals i que poden induir a una persona a pensar erròniament que són autèntics o verídics. La possibilitat que aquests materials siguin aportats com a prova en un procés judicial ha merescut especial atenció doctrinal. Ara bé, entre altres qüestions, ha de tenir-se en compte que en la creació d’aquestes ultrasuplantacions es vulnera, en certes ocasions, el dret fonamental a la protecció de dades. En aquest article, s’analitza en quins supòsits succeeix la indicada infracció per, finalment, vincular aquestes conclusions amb el concepte de prova il·lícita disposat tant en l’article 11.1 de la Llei orgànica del Poder Judicial com en la coneguda doctrina del cas Falciani, és a dir, la STC 97/2019, de 16 de juliol.
