Acceso usuarios
Rodrigo Blanca Quesada
La crisis hipotecaria de 2008 evidenció la debilidad del constitucionalismo social como marco político-jurídico capaz de garantizar unas condiciones de vida dignas para el conjunto de la población. Así, si bien tras su estallido cientos de miles de familias perdieron su vivienda habitual, las posibilidades de invocar el derecho a la vivienda en los tribunales fueron prácticamente nulas. Con el objetivo de contribuir a comprender y superar esta situación, se aborda aquí, a través de entrevistas en profundidad a jueces y letrados de justicia, las concepciones y los discursos que la judicatura muestra acerca del derecho a la vivienda. Entre los resultados, se puede destacar que se han identificado obstáculos para la garantía del derecho a la vivienda en torno a tres ámbitos: en relación con la naturaleza y el rango del derecho; respecto a la incompatibilidad del mismo con la economía de mercado, o por considerarse una cuestión ajena al Poder Judicial.
La crisi hipotecària de 2008 va evidenciar la feblesa del constitucionalisme social com a marc politicojurídic capaç de garantir unes condicions de vida dignes per al conjunt de la població. Així, si bé després del seu esclat centenars de milers de famílies van perdre el seu habitatge habitual, les possibilitats d’invocar el dret a l’habitatge als tribunals van ser pràcticament nul·les. Amb l’objectiu de contribuir a comprendre i superar aquesta situació, s’aborda aquí, a través d’entrevistes en profunditat a jutges i lletrats de justícia, les concepcions i els discursos que la judicatura mostra sobre el dret a l’habitatge. Entre els resultats, es pot destacar que s’han identificat obstacles per a la garantia del dret a l’habitatge entorn de tres àmbits: en relació amb la naturalesa i el rang del dret; respecte a la incompatibilitat d’aquest amb l’economia de mercat, o perquè es considera una qüestió aliena al Poder Judicial.
The 2008 mortgage crisis highlighted the weakness of social constitutionalism as a political and legal framework capable of guaranteeing decent living conditions for the entire population. Thus, although hundreds of thousands of families lost their homes after the crisis broke out, the chances of invoking the right to housing in court were practically nil. With the aim of contributing to understanding and overcoming this situation, this article addresses the concepts and discourses that the judiciary has on the right to housing through in-depth interviews with judges and court clerks. Among the results, it is worth noting that obstacles to guaranteeing the right to housing have been identified in three areas: in relation to the nature and status of the right, its incompatibility with the market economy, or because it is considered a matter outside the jurisdiction of the judiciary.
