Acceso usuarios
Arabia Saudí
Esta revisión sistemática de la literatura explora las implicaciones de las herramientas de inteligencia artificial (IA) en la educación y los servicios jurídicos, como ChatGPT, destacando su potencial transformador y los desafíos asociados. Investiga la integración de ChatGPT en la pedagogía y la práctica jurídica, haciendo hincapié en su capacidad para mejorar las metodologías de enseñanza, agilizar los procesos legales y democratizar el acceso a la información jurídica. La literatura se recopiló de tres bases de datos principales: Scopus, Science Direct y Web of Science, siguiendo las directrices PRISMA. De un total de 126 registros, se seleccionaron 21 para su inclusión en el análisis y la búsqueda de respuestas a las posibles preguntas de investigación. Mediante la síntesis de la bibliografía existente, la revisión identifica tendencias clave, consensos y lagunas en la aplicación de la IA en el ámbito jurídico. Los hallazgos indican que ChatGPT transforma la educación jurídica al fomentar experiencias deaprendizaje interactivas y personalizadas, a la vez que plantea inquietudes sobre la excesiva dependencia de la IA y la necesidad de ajustes pedagógicos. Las capacidades de ChatGPT en la síntesis, redacción e investigación de documentos demuestran su utilidad en la práctica jurídica, si bien persisten consideraciones éticas importantes, como la privacidad de los datos y el sesgo algorítmico. El estudio subraya la importancia de integrar la alfabetización en IA en los planes de estudio jurídicos e implementar directrices éticas sólidas para maximizar los beneficios de ChatGPT y mitigar los riesgos potenciales. En definitiva, esta revisión ofrece una comprensión integral del impacto de ChatGPT en la educación y los servicios jurídicos, proporcionando información valiosa para educadores, profesionales y responsables políticos a la hora de desenvolverse en el panorama tecnológico en constante evolución.
This systematic literature review explores the implications of artificial intelligence (AI) tools in legal education and services, such as ChatGPT, highlighting its transformative potential and associated challenges. It investigates the integration of ChatGPT within legal pedagogy and practice, emphasizing its capacity to enhance teaching methodologies, streamline legal processes, and democratize access to legal information. Literature was collected from three major databases, Scopus, Science Direct, and Web of Science, through PRISMA guidelines. From a total record of (n=126), n=21 records were finalized for inclusion to proceed with the analysis to seek the answers to the potential research questions. By synthesizing existing scholarly work, the review identifies key trends, consensus, and gaps in the application of AI in legal settings. The findings indicate that ChatGPT reshapes legal education by fostering interactive and personalized learning experiences while raising concerns about over-reliance on AI and the need for pedagogical adjustments. ChatGPT's capabilities in document summarization, drafting, and research demonstrate its utility in legal practice, although ethical considerations such as data privacy and algorithmic bias remain significant. The study emphasizes the importance of integrating AI literacy into legal curricula and implementing robust ethical guidelines to maximize the benefits of ChatGPT while mitigating potential risks. Ultimately, this review provides a comprehensive understanding of ChatGPT's impact on legal education and services, offering valuable insights for educators, practitioners, and policymakers in navigating the evolving technological landscape.
L'avanç tecnològic té un impacte en la manera de relacionar-se, sobretot, en els jóvens. En este sentit, s'ha observat que una de les pràctiques cada vegada més esteses en esta etapa és l'enviament d'imatges de contingut sexual. Quan s'extorquix amb este material íntim/sexual este tipus de comportaments comporten greus conseqüències psicosocials en les víctimes. L'objectiu d'este estudi va ser analitzar la prevalença de la sextorsió i les actituds davant el sèxting en la joventut, tenint en compte el gènere, l'edat, i la parella. La mostra va estar composta per 507 participants d'entre 18 i 30 anys, amb una edat mitjana de 22.23 ± 3.60, dels quals 243 eren xics (47.9%). Els jóvens participants van emplenar l'Escala d'Actituds cap al Sèxting, i van confirmar si havien sigut víctimes de sextorsió. Els resultats van mostrar que el 6.9% dels jóvens ha sigut extorquit o fet xantatge amb fotos, vídeos o converses de caràcter sexual en l'últim any. Quant al gènere, els resultats van mostrar que la proporció diferix significativament, sent les xiques les que tenen una major prevalença de sextorsió. En canvi, no existixen diferències significatives en les actituds favorables davant el sèxting en funció de tindre o no parella. I quant al tram d'edat, s'observa que el tram de 21-25 anys són els que tenen més actituds favorables en alguns ítems cap a esta pràctica. Finalment, es discutixen les troballes d'este estudi i les seues implicacions.
