Acceso usuarios
Santiago Leganés Gómez 
En este artículo abordamos la posible aplicación de la inteligencia artificial para valorar la personalidad y peligrosidad de las personas que ingresan en prisión para cumplir sus penas, y que han de ser clasificadas penitenciariamente.
Desde la primera década del siglo XXI, los avances informáticos han ido progresando y la inteligencia artificial supone formas distintas de concebir analizar y resolver problemas en la actualidad que requieren una reflexión jurídica. La inteligencia artificial alude al conjunto de capacidades cognoscitivas e intelectuales expresadas por sistemas informáticos o combinaciones de algoritmos cuyo propósito es la imitación de la inteligencia humana con la eventual capacidad de mejorar o aprender. Pero es necesario respetar el marco jurídico en materia de protección de datos, la necesidad de evitar sesgos y discriminación y garantizar la calidad de los datos utilizados y evitar la consolidación de situaciones de discriminación.
El uso de herramientas de inteligencia artificial por parte de las autoridades policiales y judiciales en asuntos penales no debe convertirse en un factor de desigualdad, fractura social o exclusión. Por otro lado, analizamos la aplicación del sistema del control telemático a las personas clasificadas en tercer grado penitenciario y que, por tanto, gozan del régimen abierto.
Aquest article analitza la possible aplicació de la intel·ligència artificial per avaluar la personalitat i la perillositat de les persones que ingressen a presó per complir les seves penes i que han de ser classificades penitenciàriament.
Des de la primera dècada del segle XXI, els avenços informàtics han anat progressant i la intel·ligència artificial representa formes diferents de concebre, analitzar i resoldre problemes que, actualment, requereixen una reflexió jurídica. La intel·ligència artificial fa referència al conjunt de capacitats cognitives i intel·lectuals expressades per sistemes informàtics o combinacions d'algoritmes amb l'objectiu d'imitar la intel·ligència humana, amb la capacitat eventual de millorar o aprendre.Tanmateix, cal respectar el marc jurídic en matèria de protecció de dades, evitar els biaixos i la discriminació, garantir la qualitat de les dades utilitzades i evitar la consolidació de situacions discriminatòries.
L’ús d’eines d’intel·ligència artificial per part de les autoritats policials i judicials en matèria penal no ha d’esdevenir un factor de desigualtat, fractura social o exclusió.D’altra banda, també s’hi analitza l’aplicació del sistema de control telemàtic a les persones classificades en tercer grau penitenciari i que, per tant, gaudeixen del règim obert.
This article explores the potential application of artificial intelligence in assessing the personality and dangerousness of individuals entering prison to serve their sentences, who must undergo penitentiary classification.
Since the early 2000s, technological advances have progressed rapidly, and artificial intelligence now offers new ways of analysing and solving problems, raising important legal questions. Artificial intelligence refers to a set of cognitive and intellectual capabilities expressed by computer systems or algorithmic combinations, designed to imitate human intelligence, with the potential to learn and improve over time.However, it is essential to respect the legal framework regarding data protection, to avoid bias and discrimination, to ensure the quality of the data used, and to prevent the reinforcement of discriminatory practices.
The use of AI tools by police and judicial authorities in criminal matters must not become a factor of inequality, social division, or exclusion.In addition, the article analyses the application of telematic control systems for individuals classified under the third degree penitentiary regime, who therefore benefit from an open regime.
