Acceso usuarios
Wendy Requejo Passoni
La expansión de la inteligencia artificial (IA) en la educación superior ha impulsado el uso de chatbots en la enseñanza jurídica, especialmente en la creación de casos hipotéticos en Derecho Penal. Esta revisión de alcance examina la evidencia reciente sobre su aplicación en la educación universitaria, identificando beneficios, desafíos y vacíos de investigación. Se incluyeron artículos y revisiones publicados entre 2020 y 2025, en inglés o español, de acceso abierto, centrados en IA o chatbots en contextos jurídicos universitarios. Las búsquedas se realizaron en Web of Science y Scopus (28-29 de octubre de 2025), aplicando el marco PCC y los lineamientos PRISMA-ScR. Se identificaron 915 registros, de los cuales, tras aplicar filtros y eliminar duplicados, se analizaron 35 estudios que cumplían los criterios de inclusión. La evidencia muestra que los chatbots se emplean para generar casos, simulaciones y retroalimentación automatizada, mejorando la personalización y eficiencia del aprendizaje. No obstante, se observan limitaciones éticas, sesgos algorítmicos y falta de capacitación docente. Enconclusión, los chatbots de IA representan una herramienta valiosa para fortalecer el razonamiento jurídico, siempre que su adopción se base en supervisión pedagógica, marcos éticos y estrategias institucionales de uso responsable.
The recent expansion of artificial intelligence (AI) in higher education has accelerated the use of chatbots in legal teaching, particularly for creating hypothetical cases in Criminal Law. This scoping review examines current evidence on their applicationin university legal education, identifying key benefits, challenges, and research gaps. Articles and review papers published between 2020 and 2025, in English or Spanish, open access, and focused on AI or chatbots in higher legal education were included. Searches were conducted in Web of Science and Scopus (October 28-29, 2025), following the PCC framework and PRISMA-ScR guidelines. A total of 915 records were identified; after applying filters and removing duplicates, 35 studies met the inclusion criteria and were analyzed. Evidence indicates that chatbots are used to generate case studies, simulations, and automated feedback, enhancing personalization and pedagogical efficiency. However, limitations remain regarding ethical issues, algorithmic bias, and insufficient teacher training. In conclusion, AI chatbots constitute a valuable pedagogical tool to strengthen legal reasoning, provided their implementation is guided by academic supervision, ethical standards, and institutional strategies for responsible and contextualized use.
L’expansió de la intel·ligència artificial (IA) a l’educació superior ha impulsat l’ús de xatbots en la docència jurídica, especialment en la creació de casos hipotètics en Dret Penal. Aquesta revisió d’abast examina l’evidència recent sobre la seva aplicació a l’educació universitària, identificant beneficis, desafiaments i buits de recerca. S’hi van incloure articles i revisions publicats entre 2020 i 2025, en anglès o castellà, d’accés obert, centrats en IA o xatbots en contextos jurídics universitaris. Les cerques es van realitzar a Web of Science i Scopus (28-29 d’octubre de 2025), aplicant el marc PCC i les directrius PRISMA-ScR. Es van identificar 915 registres, dels quals, després d’aplicar filtres i d’eliminar duplicats, es van analitzar 35 estudis que complien els criteris d’inclusió. L’evidència mostra que els xatbots s’utilitzen per generar casos, simulacions i retroalimentació automatitzada, millorant la personalització i l’eficiència de l’aprenentatge. Tanmateix, s’observen limitacions ètiques, biaixos algorítmics i manca de formació docent. En conclusió, els xatbots d’IA representen una eina valuosa per reforçar el raonament jurídic, sempre que la seva adopció es basi en supervisió pedagògica, marcs ètics i estratègies institucionals d’ús responsable.
