Este estudio presenta un análisis cualitativo sobre la percepción profesional en torno a los programas de reeducación y reinserción social dirigidos a personas condenadas por violencia de género en España. A partir de entrevistas semiestructuradas realizadas a profesionales de distintos ámbitos, se exploran sus valoraciones sobre la eficacia, limitaciones y potencial transformador de dichos programas. El análisis temático, guiado por criterios de rigor cualitativo y orientado por los enfoques de Braun y Clarke (2006) y Charmaz (2014), permitió identificar categorías clave como: motivación del penado, resistencia al cambio, condiciones institucionales, seguimiento post-penitenciario y carencias metodológicas. Los resultados revelan una visión crítica pero constructiva, que subraya la importancia de mejorar la coordinación interinstitucional, ampliar los recursos disponibles e incorporar enfoques más individualizados y multidisciplinares para cumplir con el mandato constitucional de reeducación y reinserción social, proclamado en artículo25.2 de la Constitución Española.
This study presents a qualitative analysis of professional perceptions regarding re-education and social reintegration programmes aimed at individuals convicted of gender-based violence in Spain. Based on semi-structured interviews conducted with professionals from various sectors, it explores their assessments of the effectiveness, limitations, and transformative potential of these programmes.Thematic analysis, guided by qualitative rigour and informed by the approaches of Braun and Clarke (2006) and Charmaz (2014), enabled the identification of key categories such as: offender motivation, resistance to change, institutional conditions, post-prison follow-up, and methodological shortcomings.The findings reveal a critical yet constructive perspective, highlighting the need to improve inter-institutional coordination, expand available resources, and incorporate more individualised and multidisciplinary approaches in order to fulfil the constitutional mandate of re-education and social reintegration, as enshrined in Article 25.2 of the Spanish Constitution.
Aquest estudi presenta una anàlisi qualitativa sobre la percepció professional entorn dels programes de reeducació i reinserció social adreçats a persones condemnades per violència de gènere a Espanya. A partir d’entrevistes semiestructurades realitzades a professionals de diversos àmbits, s’exploren les seves valoracions sobre l’eficàcia, les limitacions i el potencial transformador d’aquests programes. L’anàlisi temàtica, guiada per criteris de rigor qualitatiu i orientada pels enfocaments de Braun i Clarke (2006) i Charmaz (2014), va permetre identificar categories clau com: motivació de la persona penada, resistència al canvi, condicions institucionals, seguiment postpenitenciari i mancances metodològiques. Els resultats revelen una visió crítica però constructiva, que subratlla la importància de millorar la coordinació interinstitucional, ampliar els recursos disponibles i incorporar enfocaments més individualitzats i multidisciplinaris per tal de complir amb el mandat constitucional de reeducació i reinserció social, proclamat a l’article 25.2 de la Constitució Espanyola.