Acceso usuarios
Daniel García Peris
En aquest article investiguem l’abast del marcatge diferencial d’objecte, o acusatiu preposicional, en català central avui dia a partir d’un estudi del fenomen a Barcelona i a la Selva del Camp (Camp de Tarragona). Ens hem basat en entrevistes individuals amb 56 informants, que van dur a terme tasques de producció oral, de conversa lliure semidirigida i d’emissió de judicis d’acceptabilitat. Examinem sobretot noms propis, sintagmes nominals definits humans i sintagmes nominals indefinits humans. Per a l’anàlisi tenim en compte la varietat dialectal dels informants, la seva edat, el seu gènere i el seu nivell d’estudis. També prenem en consideració les escales de definitud i d’animacitat de l’objecte directe, el grau d’afectació del verb i, en els casos d’objectes directes formats per sintagmes nominals definits o indefinits, la presència o no d’un possessiu que determini el sintagma nominal. Els resultats obtinguts ens permeten confirmar, d’una banda, que el fenomen de l’acusatiu preposicional té una presència molt notable en el català central. Així mateix, hem confirmat el paper de les escales de definitud i d’animacitat de l’objecte directe en el marcatge diferencial d’objecte en català i hem comprovat que l’afectació del verb sobre l’objecte directe és un factor clau. En canvi, no hem trobat gaire rellevant que els sintagmes nominals tinguin un possessiu que els determini. Tampoc la variable del gènere. Destaquem que hi ha més ús d’aquest fenomen en els informants de Barcelona que en els de la Selva del Camp. Així mateix, hem detectat més presència del fenomen en parlants sense estudis universitaris que en parlants que sí que en tenen i més ús en els informants de més edat que en els joves.
