Mesures adoptades per a fer front a la bretxa de gènere en les pensiones de seguretat social

• Estel.la Guillem Ortolà ^[1]
  1. [1] Universitat de València

     Universitat de València

     Valencia, España

     
• Localización: Quaderns de ciències socials, ISSN 1696-1676, ISSN-e 3101-1853, Nº. 55, 2025, págs. 2-41
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • English

    The sexual division of labor has assigned most of the family responsibilities to woman, which has led to their later incorporation into the labor market and to an unequal distribution of labor flexibility measures, such as adaptations to the working day or temporary interruptions in their professional careers. These factors, together with the perpetuation of women from the most disadvantaged jobs, have led to a gender gap in social security pensions.

    In response to this situation, the legislator has had to take action, since this problem has become the main shortcoming of social security protection. In order to alleviate this inequality, several benefits have been introduced in the regulations aimed at improving women’s access to pensions at the contributory level of the Social Security system.

    However, as these measures have not been sufficient, two supplements to contributory pensions, called “maternity supplement” and “gender reduction supplement”, have been incorporated into national legislation, which have been considered discriminatory by the CJEU and will be analyzed in detail in this paper.

  • català

    La divisió sexual del treball ha assignat a la dona la major part de les responsabilitats familiars, fet que ha desembocat en una incorporació més tardana d’aquestes al mercat de treball i en un repartiment desigual de les mesures de flexibilitat laboral, com ara adaptacions de la jornada o interrupcions temporals de la seua carrera professional. Aquests factors, sumats a la perpetuació de la dona en els llocs de treball amb pitjors condicions, han generat una bretxa de gènere en les pensions de seguretat social.

    En resposta a aquesta situació, el legislador ha hagut de prendre cartes en l’assumpte, ja que aquesta problemàtica s’ha convertit en la principal insuficiència en l’acció protectora de la seguretat social. Per tal de pal·liar aquesta desigualtat, s’han introduït en la normativa diversos beneficis destinats a millorar l’accés de les dones a les pensions del nivell contributiu del sistema de Seguretat Social.

    No obstant això, com que aquestes mesures no han sigut suficients, s’han incorporat en la normativa nacional dos complements per a les pensions contributives denominats “complement per maternitat” i “complement per a la reducció de gènere”, els quals han estat considerats com a discriminatoris per part del TJUE i seran analitzats en detall en aquest treball.