Acceso usuarios
Parma, Italia
Según la definición de la primera edición del Vocabolario della Crusca (1691), «alfabeto» es el ‘nombre dado al conjunto de elementos de las lenguas, llamado así por las dos primeras letras del alfabeto griego’. Por lo tanto, incluso en la era moderna, las cualidades que caracterizan al alfabeto son la esencialidad de la información y el orden de presentación. A partir del último cuarto del siglo xvi, sin embargo, «Alfabeto» se convirtió en un título frecuente para los manuales religiosos y morales postridentinos. Se publicaron alfabetos para la confesión, alfabetos de ejemplos, alfabetos para la oración y la predicación, etc. Se mantuvo la idea de que había una gran cantidad de información esencial que debía administrarse al lector en un orden específico, pero cambiaron el campo doctrinal de referencia (ortodoxo y anti-erasmiano) y las expectativas respecto a la responsabilidad y la autonomía del lector cristiano. Esta presentación tiene como objetivo ofrecer un examen inicial del contenido y el estilo de las publicaciones más ejemplares desde una perspectiva diacrónica.
Segons la definició de la primera edició del Vocabolario della Crusca (1691), “alfabet” és el ‘nom que es dóna a la col·lecció d’elements de les llengües, així anomenat pels dos primers caràcters de l’alfabet grec’. Fins i tot en l’era moderna, per tant, les qualitats que caracteritzen l’alfabet són l’essencialitat de la informació i l’ordre de presentació. A partir de l’últim quart del segle XVI, tanmateix, “Alfabet” es va convertir en un títol freqüent per als manuals religiosos i morals postridentins. Es van publicar alfabet per a la confessió, alfabet d’exemples, alfabet per a la pregària i la predicació, etc. Es va mantenir la pressuposició d’una riquesa d’informació essencial que s’havia d’administrar al lector en un ordre específic, però va canviar el camp doctrinal de referència (ortodox i antierasmià) i les expectatives respecte a la responsabilitat i l’autonomia del lector cristià. Aquesta presentació pretén oferir un primer examen del contingut i l’estil de les publicacions més exemplars d’aquestes des d’una perspectiva diacrònica.
According to the definition in the first edition of the Vocabolario della Crusca (1691), “alphabet” is the “name given to the collection of elements of languages, so called because of the first two letters of the Greek alphabet.” Even in the early modern age, therefore, the qualities that characterize the alphabet are the essentiality of information and the order of presentation. Starting in the last quarter of the sixteenth century, however, “Alphabet” became a frequent title for post-Tridentine religious and moral manuals. Alphabets for confession, alphabets of examples, alphabets for prayer and preaching, etc. were published. The assumption of a wealth of essential information to be administered to the reader in a specific order remained, but the doctrinal field of reference (orthodox and anti-Erasmian) and the expectations regarding the responsibility and autonomy of the Christian reader changed. This presentation aims to offer an initial examination of the content and style of the most exemplary of these publications from a diachronic
