Acceso usuarios
;
Miguel Martín-Sánchez
[1]
Badajoz, España
Este trabajo se centra en el estudio de un aspecto concreto de la formación del profesorado en perspectiva histórico-educativa, el que tiene que ver con los Cursillos de Selección Profesional implantados durante la Segunda República española para permitir una transición efectiva entre distintos planes formativos de maestros, el de 1914 y el de 1931. Concretamente, se ofrece una aproximación heurística de este fenómeno en la provincia de Cáceres, teniendo a la Escuela Normal de Maestros y de Maestras de la ciudad como centro de referencia. Esta investigación presenta como resultados el estado de la cuestión y las fuentes de carácter primario halladas para su estudio en el Archivo de la Facultad de Formación del Profesorado de la ciudad de Cáceres (Universidad de Extremadura). Se ejecuta, por tanto, un esfuerzo de clarificación y categorización de datos administrativos, expedientes, actas, confección de tribunales, listados de profesorado y materias, etc. El hallazgo y catalogación de este tipo de documentación archivística permitirá analizar la viabilidad de generar futuras investigaciones que analicen el desarrollo organizativo y pedagógico de los Cursillos, así como las peculiaridades que tuvieron que asumir el profesorado y alumnado implicado en la implementación de la reforma. Además, este trabajo abre la posibilidad de interpretar los Cursillos no solo como un mecanismo formativo de emergencia, sino también como un espacio de modernización educativa cuyo estudio comparado con otras provincias podría enriquecer nuestra comprensión de las tensiones entre innovación y tradición en la política educativa republicana.
Aquest treball se centra en l’estudi d’un aspecte concret de la formació del professorat en perspectiva historicoeducativa, el que té a veure amb els Cursets de Selecció Professional implantats durant la Segona República española per permetre una transició efectiva entre diferents plans formatius de mestres, el del 1914 i el del 1931. Concretament, s’ofereix una aproximació heurística d’aquest fenomen a la província de Càceres, tenint a l’Escola Normal de Mestres i Mestres de la ciutat com a centre de referència. Aquesta investigació presenta com a resultats l’estat de la qüestió i les fonts de caràcter primari trobades per estudiar-lo a l’Arxiu de la Facultat de Formació del Professorat de la ciutat de Càceres (Universitat d’Extremadura). S’executa, per tant, un esforç de clarificació i categorització de dades administratives, expedients, actes, confecció de tribunals, llistats de professorat i matèries, etc. La troballa i la catalogació d’aquest tipus de documentació arxivística permetrà analitzar la viabilitat de generar futures investigacions que analitzin el desenvolupament organitzatiu i pedagògic dels Cursets, així com les peculiaritats que van haver d’assumir el professorat i l’alumnat implicat en la implementació de la reforma. A més, aquest treball obre la possibilitat d’interpretar els Cursets no només com un mecanisme formatiu d’emergència, sinó també com un espai de modernització educativa l’estudi del qual comparat amb altres províncies podria enriquir la nostra comprensió de les tensions entre innovació i tradició en la política educativa republicana.
This work focuses on the study of a specific aspect of teacher training from a historical-educational perspective, which has to do with the Professional Selection Courses implemented during the Second Spanish Republic to allow an effective transition between different teacher training plans, that of 1914 and that of 1931. Specifically, a heuristic approach to this phenomenon is offered in the province of Cáceres, with the Escuela Normal for Teachers of the city as a reference center. This research presents as results the state of the art and the primary sources found for its study in the Archive of the Faculty of Teacher Training of the city of Cáceres (University of Extremadura). Therefore, an effort is made to clarify and categorize administrative data, files, minutes, preparation of tribunals, lists of teachers and subjects, etc. The discovery and cataloging of this type of archival documentation will allow us to analyze the feasibility of generating future research that analyzes the organizational and pedagogical development of the Cursillos, as well as the peculiarities that the teachers and students involved in the implementation of the reform had to assume. Furthermore, this work opens the possibility of interpreting the Courses not only as an emergency training mechanism, but also as a space for educational modernization, whose comparative study with other provinces could enrich our understanding of the tensions between innovation and tradition in Republican educational policy.
