Acceso usuarios
En el present treball estudiarem alguns aspectes culturals i de pensament jurídic relatius a la motivació de les sentències a la Corona d’Aragó, especialment a Catalunya, en la baixa edat mitjana i l’alta edat moderna (segles xiv-xvii). En primer lloc, contextualitzarem la dis-posició de dret propi català que declarà l’obligació de motivar les sentències. En segon lloc, a partir d’una aproximació al pensament escolàstic d’Ausiàs March, plantejarem una introduc-ció cultural a la motivació de les sentències a la Corona d’Aragó. En tercer lloc, examinarem la motivació de les sentències en el marc de la cultura iuscèntrica catalanoaragonesa. Ens cen-trarem en l’exegesi de la Sentència de la Reial Audiència de la Corona d’Aragó del 2 d’abril de 1372 i d’una conclusió de la Reial Audiència de Catalunya del 6 d’abril de 1500. En quart lloc, enunciarem algunes de les implicacions de la motivació de les sentències per a l’officium iudicis. Finalment, proposarem una anàlisi preliminar de l’adaptació, en forma «correctiva», de la doctrina del dret comú relativa a l’expressio causae in sententia en el dret propi i en l’estil judicial catalans.
