Acceso usuarios
Carmen Botía-Morillas 
, Carlos Lubián Graña, Delia Langa Rosado
Tratamos de comprender cómo los entornos rurales y el género configuran las expectativas profesionales y personales de estudiantes de formación posobligatoria. Se han analizado los discursos de entrevistas y grupos triangulares de estudiantes de FP, FP Dual y Bachillerato de seis municipios rurales de Andalucía, una región de España. La selección de los municipios ha dependido de su grado de vulnerabilidad territorial y diversidad socioeconómica. Los resultados indican que un futuro laboral cualificado es la prioridad de chicas y chicos. Las primeras han difuminado de sus expectativas la formación de una familia y continuar con el rol de cuidadoras, mostrando un mayor cambio social respecto a referentes femeninos del pasado; los chicos esperan, además, formar una familia. El valor práctico de la FP, específicamente en su modalidad dual, se valora positivamente por responder a posibilidades reales de inserción profesional cualificada en sus entornos, tanto para ellos, que quieren quedarse, como para ellas, que prefieren irse. Nuestras conclusiones recomiendan que las políticas educativas deben apostar por una oferta de formación profesional ampliada y conectada con el territorio, que pueda contribuir a fijar a las personas jóvenes a sus entornos territoriales, a fin de minimizar los procesos de descapitalización y despoblación que vienen acaeciendo en el medio rural.
This study examines how rural environments and gender shape the professional and personal expectations of students in post-compulsory education. The study analyses the interview and small-group responses of male and female students taking FP [vocational training], FP Dual [dual vocational training] and Baccalaureate courses in six rural municipalities in the Spanish region of Andalusia. The municipalities were selected due to their degree of regional deprivation and socioeconomic diversity. The results indicate that qualified employment was a key goal of both male and female students. For the female students, starting a family and pursuing roles as carers is no longer a clear ambition, demonstrating a greater social change compared to previous generations of women. The male students also expect to start a family. The practical value of vocational training, specifically in its dual form, is viewed positively as it offers the genuine possibility of entering the qualified employment market locally, both for men, who want to stay, and for women, who prefer to leave. Our conclusions show that educational policies should support vocational training that is both expanded and linked to the locality, which can contribute to keeping young people in their local environments in order to minimise the loss of investment and depopulation that currently occur in rural communities.
Tractem de comprendre com els entorns rurals i el gènere configuren les expectatives professionals i personals d'estudiants de formació postobligatòria. S'han analitzat els discursos d'entrevistes i grups triangulars d'estudiants d'FP, FP Dual i Batxillerat de sis municipis rurals d'Andalusia, una regió d'Espanya. La selecció dels municipis ha depès del seu grau de vulnerabilitat territorial i diversitat socioeconòmica. Els resultats indiquen que un futur laboral qualificat és la prioritat de noies i nois. Les primeres han difuminat de les seves expectatives la formació d'una família i continuar amb el rol de cuidadores, mostrant un major canvi social respecte a referents femenins del passat; els nois esperen, a més, formar una família. El valor pràctic de l'FP, específicament en la seva modalitat dual, es valora positivament per respondre a possibilitats reals d'inserció professional qualificada en els seus entorns, tant per a ells, que volen quedar-se, com per a elles, que prefereixen anar-se'n. Les nostres conclusions recomanen que les polítiques educatives han d'apostar per una oferta de formació professional ampliada i connectada amb el territori, que pugui contribuir a fixar a les persones joves als seus entorns territorials, a fi de minimitzar els processos de descapitalització i despoblació que han esdevengut en el medi rural.
