Acceso usuarios
Oscar Mac Clure
, Luz María Ferrada
Este estudio examina en qué medida la adhesión de los individuos a diversos principios de justicia influye en la evaluación de sus ingresos como (in)justos. Analizamos las evaluaciones de los individuos acerca de la (in)justicia de los ingresos en relación con su propia posición social subjetiva, basándonos en su identificación declarada con una viñeta que representa un estrato social determinado y prestando especial atención a la predominante evaluación de injusticia. A partir de una visión general de diversos principios de justicia, analizamos las respuestas a una pregunta abierta para establecer si la adhesión a alguno de estos principios está asociada a esa evaluación subjetiva. Comparamos esto con la influencia de características socioeconómicas de los individuos en relación con su posición social objetiva. Utilizamos datos cualitativos y cuantitativos de una encuesta realizada en 2024 a una muestra estadísticamente representativa de 562 individuos empleados de la provincia de Palena en Chile, seleccionados aleatoriamente a escala de comuna, hogar e individuo. Los resultados muestran que el principio meritocrático basado en la educación y en el espíritu emprendedor tiende a utilizarse para justificar las desigualdades de ingresos, mientras que lo contrario ocurre con el mérito basado en el esfuerzo en el trabajo y el principio de necesidad. Sin embargo, las características socioeconómicas de algunos encuestados —en particular, los que tienen niveles más bajos de ingresos o educación— también se asocian con la probabilidad de que evalúen sus ingresos como injustos.
Aquest estudi examina en quina mesura l'adhesió dels individus a diversos principis de justícia influeix en l'avaluació dels seus ingressos com (in)justos. Analitzem les avaluacions dels individus sobre la (in)justícia dels ingressos en relació amb la seva pròpia posició social subjectiva, basant-nos en la seva identificació declarada amb una vinyeta que representa un estrat social determinat i prestant especial atenció a la predominant avaluació d'injustícia. A partir d'una visió general de diversos principis de justícia, analitzem les respostes a una pregunta oberta per a establir si l'adhesió a algun d'aquests principis està associada a aquesta avaluació subjectiva. Comparem això amb la influència de característiques socioeconòmiques dels individus en relació amb la seva posició social objectiva. Utilitzem dades qualitatives i quantitatives d'una enquesta realitzada en 2024 a una mostra estadísticament representativa de 562 individus empleats de la província de Palena a Xile, seleccionats aleatòriament a escala de comuna, llar i individu. Els resultats mostren que el principi meritocràtic basat en l'educació i en l'esperit emprenedor tendeix a usar-se per a justificar les desigualtats d'ingressos, mentre que el contrari ocorre amb el mèrit basat en l'esforç en el treball i el principi de necessitat. No obstant això, les característiques socioeconòmiques d'alguns enquestats —en particular, els que tenen nivells més baixos d'ingressos o educació— també s'associen amb la probabilitat que avaluïn els seus ingressos com a injustos.
This study examines the extent to which individuals’ adherence to various principles of justice leads them to evaluate their income as (un)fair. We analyse individuals’ evaluations of income (un)fairness in relation to their own subjective social position, based on their declared identification with a vignette representing a given social stratum, paying special attention to the predominant evaluation of unfairness. Based on an overview of various principles of justice, we analyse responses to an open question in order to establish whether adherence to any of these principles is associated with that subjective assessment. We compare this with the influence of the individuals’ socio-economic characteristics relative to their objective social position. We use qualitative and quantitative data from a survey applied in 2024 to a statistically representative sample of 562 employed individuals from the province of Palena in Chile, selected randomly by district, household and individual. Results show that the principle of meritocracy based on education and entrepreneurship tends to be used to justify income inequality, while the opposite occurs with merit based on effort at work and the principle of need. However, some respondents’ socio-economic characteristics – in particular, having lower levels of income or education – are also associated with the likelihood that they will rate their income as unfair
