Acceso usuarios
Isaac González Balletbó
, Ricard Benito Pérez, Bernat Albaigés
Este trabajo profundiza en el estudio de las causas objetivas de la segregación escolar, haciendo hincapié en los factores sociodemográficos, políticos e institucionales que cambian a escala municipal. Entre otras variables, se ha contrastado el peso de la sensibilidad ideológica de los ayuntamientos; las características sociodemográficas y de su mapa escolar que muestran; las políticas de detección y distribución del alumnado NEE, y las políticas de zonificación escolar. Este análisis se ha llevado a cabo a los 120 municipios catalanes de más de 10.000 habitantes, excepto Barcelona. Mediante diferentes modelos de regresión lineal múltiple, se ha explorado la incidencia de estas variables sobre el índice de disimilitud (ID) del alumnado de nacionalidad extranjera a infantil y primaria durante el curso 2018-2019. Los resultados han puesto de manifiesto una incidencia significativa de variables como, por ejemplo, la segregación residencial, el peso de la titularidad de los centros, el volumen de niños NEE detectados o su distribución entre las escuelas. Asimismo, la detección temprana del alumnado NEE, la alta sensibilidad en su detección y el ajuste de la reserva de plazas al volumen de alumnos detectados se han mostrado como variables también significativas para realizar una distribución más equilibrada. Por último, el análisis del impacto de la zonificación escolar ofrece resultados diferenciados según el tamaño de los municipios. En conjunto, los resultados evidencian el margen de maniobra de que se dispone a escala local, situando la detección y la distribución equilibrada del alumnado NEE como factores clave, no solo en la lucha contra la segregación de los niños más vulnerables, sino también contra la segregación escolar estructural.
Aquest treball aprofundeix en l’estudi de les causes objectives de la segregació escolar, posant l’accent en els factors sociodemogràfics, polítics i institucionals que canvien a escala municipal. Entre altres variables, s’hi ha contrastat el pes de la sensibilitat ideològica dels ajuntaments; les característiques sociodemogràfiques i del seu mapa escolar que mostren; les polítiques de detecció i distribució de l’alumnat NEE, i les polítiques de zonificació escolar. Aquesta anàlisi s’ha dut a terme als 120 municipis catalans de més de 10.000 habitants excepte Barcelona. Mitjançant diferents models de regressió lineal múltiple, s’ha explorat la incidència d’aquestes variables sobre l’índex de dissimilitud (ID) de l’alumnat de nacionalitat estrangera a infantil i primària durant el curs 2018-2019. Els resultats han posat de manifest una incidència significativa de variables com ara la segregació residencial, el pes de la titularitat dels centres, el volum d’infants NEE detectats o la seva distribució entre les escoles. Així mateix, la detecció precoç de l’alumnat NEE, l’alta sensibilitat en la seva detecció i l’ajustament de la reserva de places al volum d’alumnes detectats s’han mostrat com a variables també significatives per realitzar-ne una distribució més equilibrada. Finalment, l’anàlisi de l’impacte de la zonificació escolar ofereix resultats diferenciats segons la mida dels municipis. En conjunt, els resultats evidencien el marge de maniobra de què es disposa a escala local, situant la detecció i la distribució equilibrada de l’alumnat NEE com a factors clau, no només en la lluita contra la segregació dels infants més vulnerables, sinó també contra la segregació escolar estructural.
This work delves into the study of the objective causes of school segregation, emphasizing sociodemographic, political, and institutional factors that vary at the local level. It examines the influence of various factors, including the ideological orientation of local governments, the sociodemographic characteristics of municipalities, the features of their school maps, policies for identifying and distributing students with special educational needs (SEN) and school zoning policies. The analysis was conducted in 120 Catalan municipalities with a population of over 10,000, with the exception of Barcelona. Using various multiple linear regression models, the study explores the impact of these variables on the Dissimilarity Index (DI) of students of foreign nationality in early childhood and primary education during the 2018-2019 academic year. The results reveal the significant impact of variables such as residential segregation, the proportion of public versus private schools, and the number and distribution of SEN students. Furthermore, the early identification of SEN students, high detection sensitivity, and the adjustment of reserved places to the number of identified students also prove to be significant variables for achieving a more balanced distribution of these students. Lastly, the analysis of the impact of school zoning yields different results depending on municipality size. Overall, the findings demonstrate that reducing school segregation at the municipal level is feasible, with the identification and balanced distribution of SEN students emerging as pivotal factors in combating the segregation of vulnerable students and addressing structural school segregation.
