Acceso usuarios
Juan Pecourt
, Pau Díaz Solano
El concepto de campo, desarrollado por el sociólogo francés Pierre Bourdieu, ha demostrado ser una herramienta fructífera para el análisis del mundo cultural. Sin embargo, se ha prestado escasa atención a la inscripción de los campos culturales en el espacio urbano y a cómo las jerarquías culturales se naturalizan en la ciudad. Para abordar este déficit, en el presente trabajo se analiza la genealogía del campo cultural en la ciudad de Valencia, identificando los actores y las relaciones más relevantes, así como su apropiación diferenciada del espacio urbano. De este modo, se identifica una primera etapa de construccióny estabilización del campo cultural (hasta la década de 1960), una segunda etapa de crisis y reforma (de la década de 1970 a la de 1980) y una tercera etapa de polarización y división en dos submundos claramente diferenciados (a partir del nuevo milenio). La apropiación de la ciudad variará según el momento histórico.
El concepte de camp, desenvolupat pel sociòleg francès Pierre Bourdieu, ha demostrat ser una eina fructífera per a l'anàlisi del món cultural. No obstant això, s'ha prestat escassa atenció a la inscripció dels camps culturals en l'espai urbà i a com les jerarquies culturals es naturalitzen a la ciutat. Per a abordar aquest dèficit, en el present treball s'analitza la genealogia del camp cultural a la ciutat de València, identificant els actors i les relacions més rellevants, així com la seva apropiació diferenciada de l'espai urbà. D'aquesta manera, s'identifica una primera etapa de construcció i estabilització del camp cultural (fins a la dècada de 1960), una segona etapa de crisi i reforma (de la dècada de 1970 a la de 1980) i una tercera etapa de polarització i divisió en dos submons clarament diferenciats (a partir del nou mil·lenni). L'apropiació de la ciutat variarà segons el moment històric.
The concept of the field developed by French sociologist Pierre Bourdieu has proved to be a useful tool for analysing the cultural world. However, little attention has been paid to the development of cultural fields in the urban space, and how cultural hierarchies take root in the city. To address this deficit, this paper analyses the genealogy of the cultural field in the city of Valencia, identifying the most significant actors and relationships, and their diverse appropriations of the urban space. The paper identifies an initial phase of construction and stabilization of the cultural field (up to the 1960s), a second phase of crisis and reform (from the 1960s to the 1980s) and a third phase of polarization and division into two clearly differentiated subworlds (since the start of the new millennium). Appropriation of the city will vary according to the historical period.
