Acceso usuarios
Anna Esteve Traveset
La Ley 9/2017, de 8 de noviembre, de contratos del sector público (LCSP) refuerza el papel de la contratación pública como instrumento para implementar políticas públicas ambientales, y prevé que, en los casos adecuados, se incorporen criterios ambientales como prescripciones técnicas, criterios de selección, criterios de adjudicación o condiciones especiales de ejecución en los pliegos de los contratos públicos.
Asimismo, la LCSP refuerza la importancia de las etiquetas como medios de acreditación del cumplimiento de estos criterios, pero obliga a los órganos de contratación a aceptar medios de prueba equivalentes.
Por otro lado, en la última década han proliferado las normativas sectoriales y las políticas públicas de carácter ambiental que incluyen preceptos sobre contratación pública.
Por todo lo expuesto, aparece el reto para los órganos de contratación de definir los criterios ambientales, proponer la documentación acreditativa y llevar a cabo la evaluación de las ofertas.
A menudo no existe una etiqueta ecológica que prevea el requisito ambiental que se quiere fomentar con la normativa o política pública ambiental, o bien hay un mercado limitado que no garantiza la concurrencia. A estos obstáculos cabe sumar la dificultad de valorar, aunque el peso de la prueba recaiga en las empresas, la equivalencia con otros medios de acreditación aportados.
Desde la Comisión Central de Suministros se ha abordado esta problemática en contrataciones como los acuerdos marco de mobiliario, de servicios de limpieza y de material de oficina.
El procedimiento seguido por la CCS consiste en que, si existe una etiqueta ecológica que recoja el criterio, se toma como referencia para la definición del criterio ambiental en los pliegos y su disposición justifica su cumplimiento; no obstante, y siempre, pero sobre todo en caso de falta de productos ecoetiquetados en el mercado, se aceptan métodos de prueba equivalentes.
En caso de inexistencia de una ecoetiqueta sobre el criterio que se quiere incluir para promover una política ambiental determinada, el criterio se define teniendo en cuenta la realidad del mercado y, para su justificación, se especifica en los pliegos el método de prueba de cumplimiento del criterio, basado en fichas técnicas, informes o ensayos aportados por los fabricantes.
Además, cabe destacar la importancia de planificar y realizar el seguimiento del cumplimiento de los criterios ambientales durante la ejecución del contrato, lo cual resulta especialmente complejo en la contratación centralizada.
The Law 9/2017, of 8 November, on Public Sector Contracts (LCSP), strengthens the role of public procurement as an instrument for implementing environmental public policies and establishes that, in proper cases, environmental criteria should be incorporated into the specifications of public contracts as technical requirements, selection criteria, award criteria, or special performance conditions.
In addition, the LCSP reinforces the importance of labels as a means of proof of compliance of these criteria but requires contracting authorities to accept equivalent methods.
In the other hand, in the last decade, sectoral regulations and environmental public policies that include provisions on public procurement have spread.
As a result, contracting authorities face the challenge of defining environmental criteria, proposing the supporting documentation, and carrying out the evaluation of bids.
Often, there is no eco-label covering the environmental requirement fostered by the regulation or public policy, or the market is so limited that competition is not guaranteed. In addition to these handicaps, there is also the difficulty of assessing equivalence with other supporting means of proof submitted, even though it is the responsibility of the companies to prove equivalence with the requested label.
The Central Supply Commission has dealt with this matter in procurement procedures such as framework agreements for furniture, cleaning services, and office supplies.
The procedure followed by the CCS consists of, where a Type I eco-label exists for the criterion, using it as a reference for defining the environmental criterion in the tenders and its provision is as proof of compliance.
However, and always, but especially in cases where eco-labelled products are not available on the market, equivalent testing methods are accepted.
In cases where no eco-label exists for the criterion to be included to promote a specific environmental policy, the criterion is defined according to the reality of the market. For its justification, in tender is specified the means of proof the compliance with the criterion, based on technical data sheets, reports, or tests provided by manufacturers.
In addition, it is important to highlight the need to foresee and monitor compliance with environmental criteria during the performance of the contract, which is particularly challenging in centralized procurement.
La Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP) reforça el paper de la contractació pública com instrument per implementar polítiques públiques ambientals, i preveu que, en els casos adequats, s’incorporin criteris ambientals com a prescripcions tècniques, criteris de selecció, criteris d’adjudicació o condicions especials d’execució als plecs dels contractes públics.
Així mateix, la LCSP reforça la importància de les etiquetes com a mitjans d’acreditació del compliment d’aquests criteris, però obliga els òrgans de contractació a acceptar mitjans de prova equivalents.
Per altra banda, a la darrera dècada han proliferat les normatives sectorials i les polítiques públiques de caràcter ambiental que inclouen preceptes sobre contractació pública.
Per l’exposat, apareix el repte per als òrgans de contractació de definir els criteris ambientals, proposar la documentació acreditativa i portar a terme l’avaluació de les ofertes.
Sovint no existeix una etiqueta ecològica que prevegi el requisit ambiental que es vol fomentar amb la normativa o política pública ambiental, o bé hi ha un mercat molt limitat que no garanteix la concurrència. A aquests obstacles cal sumar-hi la dificultat de valorar, encara que el pes de la prova recaigui en les empreses, l’equivalència amb altres mitjans d’acreditació aportats.
Des de la Comissió Central de Subministraments s’ha abordat aquesta problemàtica en contractacions com els acords marc de mobiliari, de serveis de neteja i de material d’oficina.
El procediment seguit des de la CCS consisteix en, si existeix una etiqueta ecològica que reculli el criteri, es pren de referència per a la definició del criteri ambiental als plecs i la seva disposició justifica el seu compliment, no obstant això, i sempre, però sobretot en cas de manca de productes ecoetiquetats al mercat, s’accepten mètodes de prova equivalents.
En cas de no existència d’una ecoetiqueta sobre el criteri que es vol incloure per promoure una política ambiental determinada, es defineix el criteri tenint en compte la realitat del mercat, i per a la seva justificació s’especifica el mètode de prova de compliment del criteri als plecs basat en fitxes tècniques, informes o assajos proveïts pels fabricants.
A més, cal destacar la importància de planificar i realitzar seguiment del compliment dels criteris ambientals durant l’execució del contracte que és especialment complexa en la contractació centralitzada.
