Acceso usuarios
Elena Prats
Aquest article aborda la qüestió de si, arran de la sentència recent del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), assumpte C-181/23, es pot afirmar que ens trobem davant la fi de la ciutadania per inversió a la Unió Europea. Per respondre aquesta pregunta, el text s’estructura en diversos blocs. En primer lloc, es presenten els programes de ciutadania per inversió que han existit a la Unió Europea (a Bulgària, Xipre i Malta), posant èmfasi en la seva configuració i evolució, així com en les raons que van provocar el tancament dels dos primers (Bulgària i Xipre). En segon lloc, s’exposa l’historial d’oposició a aquests programes per part de les institucions europees, que va culminar amb l’activació de procediments d’infracció (article 258 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, TFUE) contra Malta i que va portar el cas al TJUE. En tercer lloc, es tracta breument la sentència de l’assumpte C-181/23, aprofundint en els arguments exposats per les parts i per l’advocat general Collins, i en la motivació del TJUE a l’hora de considerar que Malta, mitjançant la creació del programa de ciutadania per inversió, ha incomplert les obligacions que li corresponen en virtut de l’article 20 del TFUE i de l’article 4.3 del Tractat de la Unió Europea (TUE). Finalment, s’examinen les implicacions d’aquesta sentència, tant per al programa actual com per a programes futurs en l’àmbit de la Unió Europea.
