Acceso usuarios
Ignacio Fornaris Valls
El 2019, l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) va aplicar per primera vegada una prohibició de contractar, i es va destacar de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència en la concreció de l’abast i la durada d’aquesta mesura. Això ha donat lloc a un conflicte jurídic, a partir de la interpretació de l’article 72 de la Llei de contractes del sector públic (LCSP). L’ACCO argumenta, d’acord amb la Llei de defensa de la competència (LDC), que té la competència per concretar l’abast i la durada de la prohibició. Ara bé, existeixen al·legacions contràries a aquesta postura, com ara la manca d’habilitació legal expressa a la LDC, la naturalesa preventiva de la prohibició i la relació normativa entre la LDC i la LCSP. Una altra activitat rellevant de l’ACCO és l’avaluació de les mesures d’autocorrecció, que permeten eximir les empreses de la prohibició, en què considera que cal tenir en compte la participació activa en el procediment sancionador i la implementació de mesures laborals correctives com a requisits. Aquestes últimes poden generar costos desproporcionats, com ara indemnitzacions per acomiadament improcedent, perquè els temps de la jurisdicció social i dels procediments administratius sancionadors no sempre coincideixen. Finalment, l’ACCO no disposa de criteris clars sobre la durada i l’abast de la prohibició, cosa que genera inseguretat jurídica.
