Acceso usuarios
Cristina Blasi Casagran
La neurotecnologia està avançant ràpidament i ofereix beneficis revolucionaris, però també planteja reptes ètics i jurídics importants. Aquest article analitza com el marc europeu de drets humans afronta aquests reptes, amb una atenció especial al concepte emergent dels neurodrets (neurorights), que inclouen la llibertat cognitiva, la privacitat mental, la integritat mental i la continuïtat psicològica. Tot i que el dret de la Unió Europea i el Conveni Europeu de Drets Humans proporcionen una protecció sòlida de la privacitat, les dades i la llibertat de pensament, aquests instruments no van ser dissenyats pensant en la neurotecnologia, de manera que presenten llacunes significatives en la protecció. L’anàlisi comparativa amb el cas de Xile, on els neurodrets han estat reconeguts constitucionalment, posa de manifest tant la urgència com la viabilitat d’una adaptació legal. L’article proposa un marc europeu jurídic i neuroètic per salvaguardar proactivament l’autonomia mental, que inclogui una protecció reforçada de les dades cerebrals, el reconeixement explícit de la llibertat cognitiva, mecanismes de supervisió ètica i la participació ciutadana. Es recomana integrar els neurodrets en la legislació de la UE, reinterpretar els drets humans existents tenint en compte els desenvolupaments neurotecnològics i col·laborar internacionalment per garantir estàndards coherents. En última instància, es presenta la protecció de la ment davant l’accés o la manipulació no autoritzats com la nova frontera dels drets humans. Europa, amb una tradició jurídica sòlida, es troba en una posició privilegiada per liderar la incorporació d’aquestes garanties i assegurar que la neurotecnologia evolucioni en sintonia amb la dignitat humana, la llibertat i la justícia.
