L’article examina l’aparició i la regulació de l’avaluació d’impacte en els drets fonamentals (AIDF) en matèria d’intel·ligència artificial dins el marc normatiu europeu, especialment arran de l’aprovació del Reglament d’intel·ligència artificial (RIA). Primer, es contextualitza la necessitat d’aquest instrument ex ante, que amplia l’àmbit de les avaluacions de protecció de dades del Reglament general de protecció de dades (RGPD) per comprendre tots els drets consagrats a la Carta de la UE. Seguidament, s’analitza l’abast de l’obligació legal de l’article 27 del RIA –sistemes d’IA d’alt risc–, els subjectes obligats –organismes de dret públic i entitats privades que presten serveis públics– i el contingut mínim que han d’incloure les AIDF –descripció de processos, període d’ús, col·lectius afectats, riscos, garanties tècniques i mesures de governança. A continuació, es comparen la guia pionera de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, l’eina neerlandesa AIIA 2.0 i les directrius italianes d’AgID posant de manifest enfocaments pràctics, matrius de risc i models participatius per verificar impactes i mitigar-los. Finalment, s’identifiquen reptes d’implementació al sector públic –capacitat tècnica, integració organitzativa, supervisió i participació ciutadana– i s’apunta la necessitat d’un marc metodològic estandarditzat i de recursos per a una governança proactiva i multidimensional de la IA. Aquest treball ofereix, doncs, una visió jurídica i pràctica de l’AIDF com a pilar d’una IA ètica i de confiança al servei de la ciutadania.