Acceso usuarios
Verónica Araiza Díaz
Este ensayo se propone reflexionar sobre el papel del pensamiento ante la crisis planetaria que atravesamos. El objetivo primordial es proponer un pensamiento no meramente racional que, más que entender, nos permita tejer ideas/afectos y, sobre todo, hacernos cargo colectivamente de los problemas que nos son comunes. A esta forma de pensar le llamamos filosofía común, por su carácter colectivo, cotidiano y no privado; un modo de pensar basado en una ética horizontal, intercultural e intergeneracional, que por principio es afectivo y encarnado. Para ello, tomamos como referencia la idea de Isabelle Stengers de sentido común, que no se refiere a un pensamiento hegemónico ni elitista, tampoco a una forma de consenso como acuerdo, sino al resultado de poner en común las formas específicas o situadas en que nos atraviesan esos problemas.
Aquest assaig es proposa reflexionar sobre el paper del pensament davant la crisi planetària que travessem. L’objectiu primordial és proposar un pensament no merament racional que, més que entendre, ens permeti teixir idees/afectes i, sobretot, fer-nos càrrec col·lectivament dels problemes que ens són comuns. A aquesta manera de pensar li diem filosofia comuna, pel seu caràcter col·lectiu, quotidià i no privat; un mode de pensar basat en una ètica horitzontal, intercultural i intergeneracional, que per principi és afectiu i encarnat. Per a això, prenem com a referència la idea d’Isabelle Stengers de sentit comú, que no es refereix a un pensament hegemònic ni elitista, tampoc a una forma de consens com a acord, sinó al resultat de posar en comú les formes específiques o situades en què ens travessen aquests problemes.
This essay aims to reflect on the role of thoughtin the face of the planetary crisis we are going through. The primary objective is to propose a thought that is not merely rational that, rather than understanding, allows us to weaving ideas/affections and, above all, to collectively take charge of the problems that are common to us. We call this way of thinking common philosophy, because of its collective, every day and not private character; a way of thinking based on horizontal, intercultural and intergenerational ethics, which in principle is affective and embodied. To do this, we take as a reference Isabelle Stengers’idea of common sense, which does not refer to a hegemonic or elitist thought, nor to a form of consensus as agreement, but to the result of sharing the specific or situated ways in which these problems cross us.
