Barcelona, España
Se reflexiona sobre el valor documental de la publicidad y su reconocimiento tardío como parte del patrimonio cultural. Se señalan las principales aproximaciones académicas que han contribuido a esta revalorización y se describe el marco legal español, especialmente a raíz de la Ley 23/2011 del depósito legal. Finalmente, se ofrece un esbozo de mapa orientativo de los principales repositorios y colecciones, tanto públicos como privados, que conservan documentación publicitaria. El texto reivindica la necesidad de preservar este patrimonio e invita a la investigación y al sector profesional a desarrollar nuevas iniciativas para su recuperación y sistematización.
Es reflexiona sobre el valor documental de la publicitat i el seu reconeixement tardà com a part del patrimoni cultural. S’apunten les principals aproximacions acadèmiques que han contribuït a aquesta revaloració i descriu el marc legal espanyol, especialment arran de la Llei 23/2011 del dipòsit legal. Finalment, s’ofereix un esbós de mapa orientatiu dels principals repositoris i col·leccions, públics i privats, que conserven documentació publicitària. El text reivindica la necessitat de preservar aquest patrimoni i convida la recerca i el sector professional a desenvolupar noves iniciatives per recuperar-lo i sistematitzar-lo.
This paper reflects on the documentary value of advertising and its belated recognition as part of cultural heritage. It points out the main academic approaches that have contributed to this revaluation and describes the Spanish legal framework, particularly following Law 23/2011 on Legal Deposit. Finally, it provides an introductory map of the primary public and private repositories and collections that preserve advertising documentation. The text advocates for the preservation of this heritage and calls upon researchers and professionals to develop new initiatives for its recovery and systematization.