Acceso usuarios
Iván Vargas Chaves, Mónica María Fuentes, Diana Marulanda
Aquest article de recerca té com a objectiu analitzar la complexa tensió entre els principis del dret d'insolvència i les exigències de la normativa ambiental quan una empresa amb passius ecològics entra en crisi. Mitjançant una metodologia d'anàlisi documental, s'examinen la legislació, la doctrina i la jurisprudència per diagnosticar les fallades sistèmiques que permeten que la insolvència esdevingui un mecanisme per eludir la responsabilitat per danys al medi ambient. Els resultats revelen que els principals reptes pràctics rauen en la dificultat per valorar econòmicament el dany ambiental, la complexitat de provar el nexe causal i l'escassetat de pèrits especialitzats. Així mateix, s'evidencia com el marc legal sovint condueix a l'abandonament de "llocs orfes", transferint el cost de la remediació a la societat. Es conclou que les solucions simplistes com la "superprioritat" dels crèdits ambientals són insuficients i es proposa un enfocament integrat que harmonitzi l'eficiència econòmica amb la protecció ecològica. Aquest enfocament advoca per la implementació de mecanismes financers innovadors per a la remediació, com els fideïcomisos ambientals, i el foment d'una diligència deguda ambiental obligatòria en els processos de reestructuració, assegurant així l'aplicació efectiva del principi "qui contamina, paga".
