Acceso usuarios
Thiago Rafael Burckhart, Milena Petters Melo
L’any 2022, el Parlament italià va aprovar una reforma constitucional que va incorporar la protecció del medi ambient i la biodiversitat a la Constitució. Aquest article té com a objectiu analitzar aquesta reforma constitucional des de la perspectiva del constitucionalisme ambiental en clau comparada, tot avaluant críticament els dos anys que han transcorregut des de la seva implementació. La hipòtesi planteja que la reforma constitucional d’Itàlia representa una constitucionalització “tardana” de la protecció ambiental, si es compara amb altres experiències europees i sud-americanes. L’article utilitza el cas italià com a laboratori per comprendre les dinàmiques del constitucionalisme ambiental tardà, tot destacant tant les seves mancances normatives com el seu potencial per generar transformacions jurídiques i institucionals de caràcter estructural. Això posa de manifest la necessitat d’un compromís institucional més ferm per tal d’alinear el sistema jurídic italià amb els estàndards més avançats del constitucionalisme ambiental contemporani. L’estudi adopta un marc metodològic basat en la teoria constitucional i la comparació constitucional, utilitzant un enfocament estructural-funcionalista.
