Acceso usuarios
Paula Gamallo Carballude
La protecció del paisatge s’ha consolidat com un eix essencial del dret ambiental contemporani, evolucionant des d’una concepció estètica i cultural fins a configurar-se com a bé jurídic protegit. A Galícia, aquest procés s’ha vist reforçat per la incorporació dels principis del Conveni Europeu del Paisatge, el desenvolupament del Pla d’Ordenació del Litoral (POL) i la Llei 2/2016 del sòl de Galícia, que integren el paisatge en la planificació territorial com a criteri vinculant. Tanmateix, persisteixen tensions entre la tutela formal i l’eficàcia real de la seva protecció, derivades de la fragmentació normativa, la manca de cultura litigant i la limitada operativitat judicial dels instruments d’ordenació.
La Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Galícia de l’11 d’octubre de 2018 constitueix un cas paradigmàtic que consolida la força normativa del POL i reafirma el valor del paisatge com a element jurídic determinant en la presa de decisions urbanístiques. Aquesta resolució obre una via rellevant per al control jurisdiccional de les decisions administratives en matèria territorial i per a l’efectivitat del dret al paisatge com a expressió de l’interès general. Superar la bretxa entre la norma i la seva aplicació pràctica exigeix reforçar la formació jurídica especialitzada, la participació ciutadana i la coherència de les polítiques públiques, de manera que el paisatge deixi de ser una invocació simbòlica i es consolidi com un dret operatiu i exigible.
