Acceso usuarios
Lluc Massaguer Busqueta, Rubén Alcaraz Martínez
Este artículo explora el impacto de la inteligencia artificial generativa (IAG) en el sector del diseño gráfico en España, analizando su adopción, usos y percepciones entre profesionales. La IAG ha transformado procesos creativos, pero también ha generado debates sobre su uso ético, posibilidades técnicas o el mismo futuro de la profesión. Objetivos: se plantearon nueve objetivos, entre ellos, explorar el nivel de adopción, analizar su impacto en procesos creativos, conocer el nivel de satisfacción, explorar preocupaciones éticas y examinar la percepción del crecimiento de competencia no especializada. Metodología: se recogieron datos a través de una encuesta con la que se obtuvieron 178 respuestas y 6 entrevistas semiestructuradas. La encuesta incluyó 38 preguntas divididas en cinco dimensiones y las entrevistas se analizaron siguiendo un enfoque de análisis temático basado en categorías predefinidas y emergentes. Resultados: el 71,35% de los encuestados utiliza herramientas de IAG, principalmente en las fases de inspiración y experimentación. Aunque la satisfacción media es moderada (2,26 sobre 4), prevalece una percepción optimista sobre su capacidad para aumentar la productividad y creatividad. Sin embargo, se identifican riesgos como la homogeneización del diseño o el intrusismo profesional. La formación en IAG es limitada, pero la mayoría considera necesario incluirla en los planes educativos. Conclusiones: la IAG representa tanto una oportunidad como un desafío para el sector. Su potencial para mejorar la eficiencia y potenciar el trabajo creativo es innegable, pero su integración requiere abordar preocupaciones éticas y reforzar el valor del trabajo creativo en un contexto de rápida transformación tecnológica.
Aquest article explora l'impacte de la intel·ligència artificial generativa (IAG) al sector del disseny gràfic a Espanya, analitzant-ne l'adopció, els usos i les percepcions entre professionals. La IAG ha transformat processos creatius, però també ha generat debats sobre el seu ús ètic, les possibilitats tècniques o el mateix futur de la professió. Objectius: es van plantejar nou objectius, entre els quals explorar el nivell d'adopció, analitzar-ne l'impacte en processos creatius, conèixer el nivell de satisfacció, explorar preocupacions ètiques i examinar la percepció del creixement de competència no especialitzada. Metodologia: es van recollir dades a través d'una enquesta amb què es van obtenir 178 respostes i 6 entrevistes semiestructurades. L'enquesta va incloure 38 preguntes dividides en cinc dimensions i les entrevistes es van analitzar seguint un enfocament d'anàlisi temàtica basada en categories predefinides i emergents. Resultats: el 71,35% dels enquestats utilitzen eines de IAG, principalment a les fases d'inspiració i experimentació. Tot i que la satisfacció mitjana és moderada (2,26 sobre 4), preval una percepció optimista sobre la seva capacitat per augmentar la productivitat i creativitat. Tot i això, s'identifiquen riscos com l'homogeneïtzació del disseny o l'intrusisme professional. La formació en IAG és limitada, però la majoria considera necessari incloure-la als plans educatius. Conclusions: la IAG representa tant una oportunitat com un repte per al sector. El seu potencial per millorar l'eficiència i potenciar la feina creativa és innegable, però la seva integració requereix abordar preocupacions ètiques i reforçar el valor del treball creatiu en un context de ràpida transformació tecnològica.
This study explores the impact of generative artificial intelligence (GAI) on the graphic design sector in Spain, analysing its adoption, uses, and perceptions among professionals. GAI has transformed creative processes but has also generated debates about its ethical use, technical possibilities, and even the future of the profession. Objectives: Nine objectives were set, including exploring the level of adoption, analysing its impact on creative processes, understanding the level of satisfaction, exploring ethical concerns, and examining the perception of the growth of non-specialised competition. Methodology: Data was collected through a survey, which obtained 178 responses and 6 semi-structured interviews. The survey included 38 questions divided into five dimensions and the interviews were analysed using a thematic analysis approach based on predefined and emergent categories. Results: 71.35% of respondents use GAI tools, primarily in the inspiration and experimentation phases. Although average satisfaction is moderate (2.26 out of 4), an optimistic perception prevails regarding its capacity to increase productivity and creativity. However, risks such as the homogenisation of design and professional encroachment are identified. Training in GAI is limited, but most consider it necessary to include it in educational programs. Conclusions: GAI represents both an opportunity and a challenge for the sector. Its potential to improve efficiency and enhance creative work is undeniable, but its integration requires addressing ethical concerns and reinforcing the value of creative work in a context of rapid technological transformation.
