Este artículo analiza el potencial impacto que cabe proyectar en función de lo dispuesto por la Ley orgánica 2/2024 sobre representación paritaria y presencia equilibrada de mujeres y hombres en Les Corts Valencianes y el Consell de la Generalitat Valenciana. La norma, que modifica la LOREG para introducir listas cremallera en las candidaturas electorales, se enmarca en una trayectoria legislativa orientada a consolidar la igualdad efectiva entre mujeres y hombres. A través de un enfoque evaluativo, se examina la evolución histórica de la representación femenina en Les Corts Representación equilibrada de hombres y mujeres en Les Corts Valencianes Valencianes, destacando los avances logrados mediante cuotas voluntarias y legales, así como las limitaciones persistentes en los espacios de poder institucional. El estudio revela que, pese a una mayoría de mujeres en el hemiciclo actualmente, los órganos unipersonales y de máxima decisión siguen dominados por hombres. Asimismo, se cuestiona la rigidez del nuevo marco normativo, que podría obstaculizar medidas de acción positiva previamente adoptadas por algunos partidos políticos con mayor trayectoria, compromiso y resultados en la integración de las mujeres en sus distintos espacios de intervención pública. Finalmente, se propone una agenda de reformas estructurales que incluya la revisión del sistema electoral autonómico, el fortalecimiento de mecanismos de control y la promoción de liderazgos femeninos, con el objetivo de avanzar hacia una democracia paritaria real y efectiva
Aquest article analitza el potencial impacte que cal projectar en funció del que es disposa en la Llei orgànica 2/2024, sobre representació paritària i presència equilibrada de dones i homes en Les Corts Valencianes i el Consell de la Generalitat Valenciana. La norma, que modifica la LOREG per a introduir llistes cremallera en les candidatures electorals, s’emmarca en una trajectòria legislativa orientada a consolidar la igualtat efectiva entre dones i homes. A través d’un enfocament avaluatiu, s’examina l’evolució històrica de la representació femenina en Les Corts Valencianes, i es destaquen els avanços reeixits mitjançant quotes voluntàries i legals, com també les limitacions persistents en els espais de poder institucional. L’estudi revela que, malgrat una majoria de dones en l’hemicicle actualment, els òrgans unipersonals i de màxima decisió continuen dominats per homes. Així mateix, es qüestiona la rigidesa del nou marc normatiu, que podria obstaculitzar mesures d’acció positiva prèviament adoptades per alguns partits polítics amb major trajectòria, compromís i resultats en la integració de les dones en els seus diferents espais d’intervenció pública. Finalment, es proposa una agenda de reformes estructurals que incloga la revisió del sistema electoral autonòmic, l’enfortiment de mecanismes de control i la promoció de lideratge femenins, amb l’objectiu d’avançar cap a una democràcia paritària real i efectiva
This article analyses the potential impact projected under the provisions of Organic Law 2/2024 regarding gender parity and balanced representation of women and men in Les Corts Valencianes and the Consell of the Generalitat Valenciana. The law, which amends the LOREG to introduce zipper lists in electoral candidacies, is part of a legislative trajectory aimed at consolidating effective equality between women and men. Through an evaluative approach, the article examines the historical evolution of female representation in Les Corts Valencianes, highlighting the progress achieved through both voluntary and legal quotas, as well as the persistent limitations in institutional power spaces. The study reveals that, despite a current female majority in the chamber, top decision-making and single person bodies remain predominantly male. Furthermore, the rigidity of the new regulatory framework is questioned, as it may hinder positive action measures previously adopted by certain political parties with a longer track record, stronger commitment, and better results in integrating women into their various spheres of public engagement. Finally, the article proposes a structural reform agenda that includes a review of the regional electoral system, the strengthening of oversight mechanisms, and the promotion of female leadership, with the aim of advancing toward a truly effective gender-parity democracy