Acceso usuarios
Justyna Olko
, José Ignacio Reyes Abasolo, Valentina Sánchez Víctor
En este artículo, analizaremos la comprensión actual de la compleja y multifacética relación entre hablar la lengua ancestral y los distintos aspectos del bienestar de sus hablantes. Si bien nos centramos en el bienestar, también abordamos el impacto negativo de la discriminación y el estigma a los que están expuestos los hablantes de lenguas minoritarias e indígenas. En la segunda parte de este texto, abordamos el caso de la región indígena multilingüe de Ahuacatlan, en la Sierra Norte de Puebla (México). Ilustramos nuestros argumentos con perspectivas más contextualizadas de hablantes de náhuatl y totonaca, dos de las principales lenguas indígenas habladas en la región. En cuanto a nuestra posicionalidad, este texto es el resultado de un trabajo colaborativo realizado por una investigadora académica y expertos colaboradores de las comunidades nahua y totonaca, quienes representan perspectivas émicas.
En aquest article, discutirem la comprensió actual de la relació complexa i multifacètica entre parlar la llengua d'origen i els diferents aspectes del benestar dels seus parlants. Tot i que ens centrem en el benestar, també abordem l'impacte negatiu de la discriminació i l'estigma als quals estan exposats els parlants de llengües minoritzades i indígenes. A la segona part d'aquest treball presentem l'estudi de cas de la regió indígena multilingüe d'Ahuacatlan, a la Sierra Norte de Puebla (Mèxic). Il·lustrem els nostres arguments amb perspectives més contextualitzades de parlants de nàhuatl i totonaca, dues de les principals llengües indígenes que es parlen a la regió. Pel que fa a la nostra posicionalitat, aquest text és el resultat del treball conjunt dut a terme per una investigadora acadèmica i experts col·laboradors de comunitats nahua i totonaca que representen perspectives èmiques.
In this article, we will discuss current understandings of the complex and multifaceted relationship between speaking one's heritage language and different aspects of speakers' well-being. While our focus is on well-being, we also address the negative impact of the discrimination and stigma to which speakers of minoritised and Indigenous languages are exposed. In the second part of this paper we present the case study of the multilingual Indigenous region of Ahuacatlán, in the Sierra Norte of Puebla (Mexico). We illustrate our arguments with more contextualised perspectives from speakers of Nahuatl and Totonac, two main Indigenous languages spoken in the region. In terms of our positionality, this text is the result of joint work carried out by an academic researcher and collaborating experts from Nahua and Totonac communities who represent emic perspectives.
