Acceso usuarios
Carla Ferrerós Pagès
, Maria Bardají Farré, Albert Badosa Roldós, Víctor Bargiela, Alexandro-Xavier García Laguía, David Ginebra Domingo, Albert Ventayol
Las perspectivas distintas en el estudio de las lenguas amenazadas presentan una serie de factores que dificultan los análisis comparativos. En este artículo, proponemos remarcar la distinción entre síntomas y causas de la sustitución lingüística a partir de una muestra de siete comunidades lingüísticas diversas. El artículo analiza tres de los síntomas más relevantes: la transmisión intergeneracional, los ámbitos de uso de la lengua amenazada y la conciencia lingüística. Con el objetivo de establecer las bases para una tipología sociolingüística, identificamos puntos en común y patrones sociolingüísticos para cada uno de estos síntomas. La principal conclusión es que la conciencia lingüística sobre la posible desaparición de una lengua es inversamente proporcional a su tasa de transmisión intergeneracional: cuanto más amenazada está una lengua, mayor es la conciencia, pero más tarde es para actuar (en línea con Junyent, 1991).
Different perspectives on the study of endangered languages present a series of factors that pose challenges for comparative analyses. In this paper, we propose a distinction between the symptoms and the causes of language endangerment through a sample of seven diverse linguistic communities. The paper examines three of the most significant symptoms of language endangerment: intergenerational transmission, areas of language use, and awareness of language loss. With the aim of laying the bases for a sociolinguistic typology, we identify commonalities and sociolinguistic patterns for each of these symptoms. The main conclusion is that awareness of linguistic threat is inversely proportional to the rate of intergenerational transmission: the more threatened a language is, the greater the awareness around this threat, but the later for action to be taken (in line with Junyent, 1991).
Les perspectives diferents de l’estudi de les llengües amenaçades presenten una sèrie de factors que comporten reptes pel que fa a les anàlisis comparatives. En aquest article proposem de marcar la distinció entre símptomes i causes de la substitució lingüística amb una mostra de set comunitats lingüístiques diverses. L’article analitza tres dels símptomes més importants: la transmissió intergeneracional, els àmbits d’ús de la llengua amenaçada i la consciència lingüística. Amb l’objectiu d’establir les bases per a una tipologia sociolingüística, establim punts en comú i patrons sociolingüístics per a cadascun dels símptomes. La conclusió principal és que la consciència lingüística sobre la possibilitat de la mort de la llengua és inversament proporcional a la taxa de transmissió intergeneracional: com més amenaçada està una llengua, més consciència hi ha, però més tard és per actuar (en línia amb Junyent, 1991).
