Acceso usuarios
[1]
;
Montes, Aitor
[2]
Leioa, España
La normalización de la atención sanitaria sería ofrecer una atención integrada basada en la evidencia y centrada en el usuario (paciente), lo que pasa por una atención en el idioma de elección del usuario. Para la consecución de dicha normalización, y teniendo en cuenta la complejidad del sistema sanitario centrado en el usuario, es necesario poner en marcha políticas que apuesten por el impulso de la conciencia lingüística entre los profesionales sanitarios y ofrecer estrategias para asegurar la asistencia sanitaria integral en euskera. Es imprescindible aprobar un nuevo decreto que reemplace el Decreto 67/2003 y que exija como mínimo el nivel C1 en euskera para el ejercicio de la profesión sanitaria. Del mismo modo, habría que registrar el idioma de elección del usuario a través de la oferta activa, impulsar los circuitos sanitarios en euskera (con la identificación de los servicios y profesionales euskaldunes) y poner en marcha la historia clínica en euskera.
Healthcare normalisation should involve evidence-based and user (patient)-centred integrated care, provided in the user’s language of choice. To achieve this normalisation, and bearing in mind the complexity of the user-centred healthcare system, it is necessary to implement policies that promote language awareness among healthcare professionals and to offer strategies to ensure comprehensive healthcare in Basque. It is essential to pass a new decree to replace Decree 67/2003, requiring a minimum level of C1 in Basque to work as a healthcare professional. The user’s language of choice should also be recorded by the healthcare system, promoting healthcare circuits in Basque (identifying services available in Basque and Basque-speaking professionals) and making medical records available in Basque.
La normalització de l'atenció sanitària seria oferir una atenció integrada basada en l'evidència i centrada en l'usuari (pacient), la qual cosa passa per una atenció en l'idioma d'elecció de l'usuari. Per a la consecució de l'esmentada normalització, i tenint en compte la complexitat del sistema sanitari centrat en l'usuari, cal posar en marxa polítiques que apostin per l'impuls de la consciència lingüística entre els professionals sanitaris i oferir estratègies per assegurar l'assistència sanitària integral en eusquera. És imprescindible aprovar un nou decret que reemplaci el Decret 67/2003 i que exigeixi com a mínim el nivell C1 d’eusquera per a l'exercici de la professió sanitària. Així mateix, caldria registrar l'idioma d'elecció de l'usuari a través de l'oferta activa, impulsar els circuits sanitaris en eusquera (amb la identificació dels serveis i professionals bascoparlants) i posar en marxa la història clínica en eusquera.
Osasun-arretaren normalizazioa ebidentzian oinarritutako eta erabiltzailearengan (pazientearengan) zentratutako arreta integratua eskaintzea litzateke, hau da, nahitaez erabiltzailearen aukerako hizkuntzan. Osasun-sistemaren konplexutasunak beharrezkoa egiten du giza kapitalean oinarritutako kultura-aldaketa: hizkuntza-kontzientzia duten langile ekintzaileak. Eztabaida eta paradigma berriak, diskurtso berria, erabiltzailearengan kokatu behar da, eta ez medikuarengan. Etorkizuna, neurri handi batean, osasun-profesionalen artean hizkuntza-kontzientzia sustatzearen aldeko apustua egiten duten politiken mende dago, bai eta osasun-arreta integrala euskaraz bermatzeko estrategiak eskaintzen dituztenen mende ere. Ezinbestekoa da dekretu berri bat onartzea, 67/2003 Dekretua ordeztuko duena eta lanbide sanitarioan jarduteko gutxienez euskarazko C1 maila eskatuko duena. Era berean, erabiltzaileak arretarako aukeratzen duen hizkuntza eskaintza aktiboaren bidez erregistratu beharko litzateke, osasun-zirkuituak euskaraz sustatu beharko lirateke (zerbitzu eta profesional euskaldunak identifikatuta) eta historia klinikoa euskaraz abiarazi beharko litzateke.
