Acceso usuarios
Joana Pena Tarradelles
Este artículo hace una revisión bibliográfica de un centenar de estudios sobre la atención sanitaria con discordancia lingüística (ASDiL) y las consecuencias que puede tener para los grupos lingüísticos minoritarios (GLMinoritarios) y minorizados (GLMinorizados) que la experimentan. A diferencia de otras revisiones, centradas sobre todo en los GLMinoritarios de origen migrante con poco conocimiento de la lengua de atención sanitaria, este trabajo propone una clasificación de la bibliografía basada en dos ejes: 1) el estatus de la lengua propia del grupo lingüístico analizado en cada trabajo y 2) el grado de conocimiento por parte del grupo lingüístico de la lengua de comunicación sanitaria. De esa manera, se distingue entre GLMinoritarios de origen migrante no bilingüizados, GLMinorizados autóctonos semibilingüizados y GLMinorizados autóctonos altamente bilingüizados. Los resultados demuestran que la ASDiL puede afectar a todos estos grupos, si bien con diferencias: en los GLMinorizados autóctonos semibilingüizados y altamente bilingüizados se mantienen, con matices, algunas de las afectaciones comunicativas detectadas en los GLMinoritarios de origen migrante, pero emergen otras de aspecto más identitario. Así, el artículo aporta datos relevantes para el debate actual en la catalanofonía sobre los requisitos lingüísticos en el ámbito sanitario.
Aquest article fa una revisió bibliogràfica d’un centenar d’estudis sobre l’atenció sanitària amb discordança lingüística (ASDiL) i les conseqüències que pot tenir per als grups lingüístics minoritaris (GLMinoritaris) i minoritzats (GLMinoritzats) que l’experimenten. A diferència d’altres revisions, centrades sobretot en els GLMinoritaris d’origen migrant amb poc coneixement de la llengua d’atenció sanitària, aquest treball proposa una classificació de la bibliografia basada en dos eixos: 1) l’estatus de la llengua pròpia del grup lingüístic analitzat en cada treball i 2) el grau de coneixement per part del grup lingüístic de la llengua de comunicació sanitària. D’aquesta manera, es distingeix entre GLMinoritaris d’origen migrant no bilingüitzats, GLMinoritzats autòctons semibilingüitzats i GLMinoritzats autòctons altament bilingüitzats. Els resultats demostren que l’ASDiL pot afectar tots aquests grups, si bé amb diferències: en els GLMinoritzats autòctons semibilingüitzats i altament bilingüitzats es mantenen, amb matisos, algunes de les afectacions comunicatives detectades en els GLMinoritaris d’origen migrant, però n’emergeixen d’altres de caire més identitari. Així, l’article aporta dades rellevants per al debat actual en la catalanofonia sobre els requisits lingüístics en l’àmbit sanitari.
This article provides a literature review of around one hundred studies examining language-discordant care (ASDiL) and the consequences for those minority language groups (GLMinoritaris) and minoritised language groups (GLMinoritzats) that experience it. Unlike other reviews, which focus primarily on GLMinoritaris of migrant origin with little understanding of the language used in the clinical encounter, this work puts forward a classification of the literature based on two criteria: 1) the status of the own language (llengua pròpia) of the language group studied in each case, and 2) the group’s level of understanding of the language used in the clinical encounter. Accordingly, it distinguishes between non-bilingualised GLMinoritaris of migrant origin, semi-bilingualised autochthonous GLMinoritzats, and highly bilingualised autochthonous GLMinoritzats. The results show that ASDiL can affect all these groups, albeit with differences. The semi- and highly bilingualised GLMinoritzats are affected – though with certain nuances – by some of the communicative issues observed in the GLMinoritaris of migrant origin, but additional, more identity-related issues also emerge. The article thus provides relevant data to fuel the current debate in Catalan-speaking territories on language requirements in the healthcare sector.
