Acceso usuarios
[1]
;
Sjöblom, Stefan
[1]
;
Vento, Isak
[2]
Helsinki, Finlandia
Turku, Finlandia
Este estudio analiza el impacto de la reforma social y sanitaria en los servicios sociales y de salud basados en la lengua para la población de habla sueca de Finlandia. La reforma trasladó la responsabilidad sanitaria de los municipios a los servicios regionales de bienestar (wellbeing service counties o WBSC), alterando así las fronteras lingüísticas establecidas. Tradicionalmente, los municipios habían garantizado la prestación de servicios tanto en finés como en sueco en las zonas bilingües. Después de la reforma, los hablantes de sueco que constituían una mayoría o una minoría importante dentro de un municipio han pasado a ser una pequeña minoría dentro de WBSC mayores, algunos de los cuales incluyen áreas unilingües sin experiencia en la prestación de servicios bilingües. El análisis de datos provenientes de encuestas indica que los hablantes de sueco de los municipios de mayoría suecohablante son los más satisfechos con los servicios lingüísticos, mientras que los de las áreas donde son minoría se muestran significativamente menos satisfechos. Sin embargo, la satisfacción entre los hablantes de sueco en las áreas donde son mayoría ha disminuido notablemente desde la reforma. El estudio destaca los retos que supone mantener los derechos lingüísticos dentro de un sistema de salud universal en medio de cambios estructurales y pone énfasis en la importancia de atender a las necesidades lingüísticas en un estado con dos lenguas nacionales.
This study examines the impact of Finland’s social and healthcare reform on language-based welfare services for the Swedish-speaking population of Finland. The reform shifted healthcare responsibility from municipalities to regional wellbeing service counties (WBSCs), altering established linguistic boundaries in the process. Traditionally, municipalities have ensured the provision of services in both Finnish and Swedish in bilingual areas. Post-reform, Swedish speakers that represent a majority or substantial minority within a municipality have become a small minority within larger WBSCs, some of which include unilingual areas that lack experience in providing bilingual services. Analysis of survey data indicates that Swedish speakers in majority Swedish-speaking municipalities are the most satisfied with language services, while those in minority areas are significantly less satisfied. Notwithstanding, satisfaction among Swedish speakers in majority areas has declined significantly since the reform. The study highlights the challenges of maintaining language rights within a universal healthcare system amid structural changes and emphasises the importance of addressing linguistic needs in a state with two national languages.
Aquest estudi analitza l’impacte de la reforma social i sanitària en els serveis socials i de salut basats en la llengua per a la població de parla sueca de Finlàndia. La reforma va traslladar la responsabilitat sanitària dels municipis als serveis regionals de benestar (wellbeing service counties o WBSC), alterant així les fronteres lingüístiques establertes. Tradicionalment, els municipis havien garantit la prestació de serveis tant en finès com en suec a les zones bilingües. Després de la reforma, els parlants de suec que constituïen una majoria o una minoria important dins d’un municipi han passat a ser una petita minoria dins de WBSC més grans, alguns dels quals inclouen àrees unilingües sense experiència en la prestació de serveis bilingües. L’anàlisi de dades provinents d’enquestes indica que els parlants de suec dels municipis de majoria suecoparlant són els més satisfets amb els serveis lingüístics, mentre que els de les àrees on són minoria es mostren significativament menys satisfets. Tanmateix, la satisfacció entre els parlants de suec a les àrees on són majoria ha disminuït notablement des de la reforma. L’estudi destaca els reptes que suposa mantenir els drets lingüístics dins d’un sistema de salut universal enmig de canvis estructurals i posa èmfasi en la importància d’atendre les necessitats lingüístiques en un estat amb dues llengües nacionals.
