Acceso usuarios
Makiko Fukuda 
Este artículo explora la transmisión lingüística intergeneracional en familias transnacionales de origen japonés y familias japonesas en Cataluña, con un enfoque en las lenguas maternas y los usos lingüísticos. A partir de un cuestionario cuantitativo con preguntas cerradas sobre política lingüística familiar administrado a 67 familias con hijos de más de tres años, se ha observado que tanto el japonés como el catalán tienen una presencia significativa en el hogar, lo que indica una transmisión exitosa en términos de uso lingüístico en este ámbito. Se ha observado que un porcentaje considerable de progenitores sigue la estrategia de un progenitor, una lengua (one parent, one language, OPOL), y refuerza el uso monolingüe del japonés; sin embargo, ello no garantiza necesariamente que los progenitores la consideren la lengua materna o una de las lenguas maternas de los hijos. Además, las lenguas maternas de los progenitores a menudo no coinciden plenamente con las de sus hijos. Así, los datos evidencian que ni la lengua materna de los progenitores ni el uso monolingüe garantizan por sí solos la transmisión intergeneracional de una lengua como materna.
Aquest article explora la transmissió lingüística intergeneracional en famílies transnacionals d’origen japonès i famílies japoneses a Catalunya, amb un enfocament en les llengües maternes i els usos lingüístics. A partir d’un qüestionari quantitatiu amb preguntes tancades sobre política lingüística familiar administrat a 67 famílies que tenen infants de més de tres anys, s’ha observat que tant el japonès com el català tenen una presència significativa a la llar, fet que indica una transmissió reeixida en termes d’ús lingüístic en aquest àmbit. S’ha observat que un percentatge considerable de progenitors segueix l’estratègia d’un progenitor, una llengua (one parent, one language, OPOL), i reforça l’ús monolingüe del japonès; tanmateix, això no garanteix necessàriament que els progenitors la considerin la llengua materna o una de les llengües maternes dels infants. A més, les llengües maternes dels progenitors sovint no coincideixen plenament amb les dels seus fills. Així, les dades evidencien que ni la llengua materna dels progenitors ni l’ús monolingüe garanteixen per si sols la transmissió intergeneracional d’una llengua com a materna.
This article looks at intergenerational language transmission in transnational families of Japanese origin and Japanese families in Catalonia, focusing on mother tongues and language use. Based on a quantitative survey with closed questions on family language policy completed by 67 families with children over three years old, it was observed that both Japanese and Catalan play an important role in the household, indicating successful transmission in terms of language use in this context. It was observed that a high percentage of parents follow the one parent, one language (OPOL) strategy, reinforcing monolingual use of Japanese. This does not necessarily guarantee that the parents consider it the children’s mother tongue or one of their mother tongues. Furthermore, the parents’ mother tongues often do not completely match those of their children. The data show that neither the parents’ mother tongue nor monolingual use guarantees by itself the intergenerational transmission of a language as a mother tongue.
