Acceso usuarios
Tarragona, España
La capacidad de atracción de las lenguas tiene en el estado de la transmisión lingüística intergeneracional una de las informaciones más relevantes. La encuesta Coneixement i ús social del valencià (Conocimiento y uso social del valenciano) del año 2021, por primera vez en la serie de encuestas impulsadas por la Generalitat Valenciana, nos permite valorar su estado. Anteriormente solo la encuesta de la Academia Valenciana de la Lengua de 2004 había tenido en cuenta esta cuestión tan trascendente. Así, del contraste entre las dos encuestas se obtiene una buena información de la evolución de la transmisión en las dos últimas décadas. Esta segunda nota complementa, pues, los datos aportados en la primera. Y establece una interpretación matizada de la reanudación de la interrupción de la transmisión lingüística, identificando, al mismo tiempo, algunas situaciones favorables a la reproducción del valenciano.
The state of intergenerational language transmission is one of the most important indicators of a language’s power of attraction. For the first time in a series of surveys promoted by the Valencian Government, the 2021 survey Coneixement i ús social del valencià (Knowledge and use of Valencian) allows us to assess the current state of the language. Previously, only the 2004 survey of the Valencian Academy of Language had taken such a significant issue into account. The contrast between the two surveys offers interesting information on the evolution of transmission over the last two decades. This second note complements therefore the data provided by the first. It also offers a nuanced interpretation of the resumption of the interruption in language transmission, while identifying certain situations favourable to the reproduction of the Valencian language.
La capacitat d’atracció de les llengües té en l’estat de la transmissió lingüística intergeneracional una de les informacions més rellevants. L’enquesta Coneixement i ús social del valencià de l’any 2021, per primer cop en la sèrie d’enquestes impulsades per la Generalitat Valenciana, ens permet valorar-ne l’estat. Anteriorment només l’enquesta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua de 2004 havia tingut en compte aquesta qüestió tan transcendent. Així, del contrast entre les dues enquestes s’obté una bona informació de l’evolució de la transmissió les darreres dues dècades. Aquesta nota complementa, doncs, les dades aportades en la primera part. I estableix una interpretació matisada de la represa de la interrupció de la transmissió lingüística, tot identificant, alhora, algunes situacions favorables a la reproducció del valencià.
