Acceso usuarios
La Constitución y la legislación eslovenas establecen una amplia protección para las llamadas comunidades autóctonas o minorías étnicas «históricas» de Eslovenia (italiana y húngara). También se garantizan algunos derechos a la comunidad gitana, pero no a las llamadas «nuevas» minorías, formadas básicamente por miembros de otras naciones de la antigua Yugoslavia (croatas, serbios, bosnios), ni a la comunidad de lengua alemana. La protección de las minorías húngara e italiana está respaldada por tratados internacionales con Hungría e Italia. El modelo esloveno de protección de estas minorías parte del concepto de territorio étnicamente mixto y el sistema de derechos colectivos que el Estado otorga independientemente del porcentaje o del peso numérico de las minorías (según el censo de 1991, 9.240 personas declararon que su lengua materna era el húngaro y 4.009 el italiano). La legislación presta una atención especial al derecho a la enseñanza en húngaro e italiano, garantiza el uso de los símbolos nacionales de las minorías y prevé la participación política de las comunidades húngara e italiana tanto a escala nacional como local mediante un sistema de doble voto que garantiza la representación de la comunidad étnica. Con respecto a las lenguas, Eslovenia sigue las directrices establecidas por la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias, tratado que ratificó en 2000. Las escuelas de los territorios mixtos con presencia húngara siguen un sistema bilingüe, mientras que en la comunidad italiana se ha desarrollado un sistema escolar monolingüe que incluye el estudio del esloveno. La débil demografía impide la enseñanza terciaria en las lenguas minoritarias, pero existen convenios que facilitan los estudios superiores en universidades italianas o húngaras. Los miembros de las minorías lingüísticas también tienen garantizado el uso de sus lenguas en la Administración, en procesos judiciales, documentos de identificación personal, medios de comunicación escritos y audiovisuales, y en actividades culturales y económicas. La legislación que regula el uso del italiano y el húngaro en Eslovenia parece ser suficiente, a pesar de que la protección de las minorías étnicas no haya mejorado sustancialmente a partir de la independencia del país. Por otro lado, partes de la legislación de protección lingüística no acaban de cumplirse y las minorías ¿particularmente la italiana¿ tienen la sensación de que no se les dedica suficiente atención.
La Constitució i la legislació eslovenes estableixen una àmplia protecció per a les anomenades comunitats autòctones o minories ètniques «històriques» d'Eslovènia (italians i hongaresos). També es garanteixen alguns drets a la comunitat gitana, però no a les anomenades minories «noves», formades sobretot per membres d'altres nacions de l'antiga Iugoslàvia (croats, serbis, bosnis), ni a la comunitat de parla alemanya. La protecció de les minories hongaresa i italiana es veu reforçada per tractats internacionals amb Hongria i Itàlia. El model eslovè de protecció d'aquestes minories parteix del concepte de territori ètnicament mixt i el sistema de drets col·lectius que l'Estat atorga independentment del percentatge o de la força numèrica de les minories (de fet, d'acord amb el cens del 1991, 9.240 persones van declarar que la seva llengua materna era l'hongarès i 4.009 l'italià). La legislació presta una atenció especial al dret a l'ensenyament en hongarès i italià, garanteix l'ús dels símbols nacionals de les minories i preveu la participació política de les comunitats hongaresa i italiana tant a escala naciona com local mitjançant un sistema de doble vot que garanteix la representació de la comunitat ètnica. Pel que fa específicament a les llengües, Eslovènia segueix de prop el que estableix la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, tractat que va ratificar el 2000. Les escoles dels territoris mixtos amb presència d'hongaresos segueixen un sistema bilingüe, mentre que en la comunitat italiana s'ha desenvolupat un sistema escolar monolingüe que inclou l'estudi de l'eslovè. La feble demografia impedeix l'ensenyament terciari en les llengües minoritàries, però hi ha convenis que faciliten els estudis superiors en universitats italianes o hongareses. Els membres de les minories lingüístiques també tenen garantit l'ús de les seves llengües en l'Administració, en els procediments judicials, en els documents d'identificació personal, en els mitjans de comunicació escrits i audiovisuals, i en activitats culturals i econòmiques. La legislació que regula l'ús de l'italià i l'hongarès a Eslovènia sembla suficient, tot i que la protecció de les minories ètniques no hagi millorat substancialment a partir de la independènci del país. D'altra banda, hi ha una part de la legislació de protecció lingüística que no s'acompleix del tot i els membres de les minories "particularment els italians" troben que no se'ls presta prou atenció.
