Acceso usuarios
Beatriz Manso de las Heras
La Filosofía ha sufrido durante los últimos años una devaluación dentro del sistema educativo y, por tanto, su presencia se ha visto reducida en las aulas. Con la implantación de la LOMLOE (2020), se esperaba la inclusión del ciclo obligatorio de enseñanza de la Filosofía en la escolaridad básica. Este artículo revisa la situación actual de esta disciplina en la normativa educativa, así como sus implicaciones en la conformación del alumnado como seres humanos. La coherencia de la legislación educativa se vertebra en la inclusión de la diversidad de saberes y es preciso poner en valor lo que la Filosofía puede aportar al ámbito educativo, en concreto al educando como simiente de la sociedad. Gracias al análisis político del discurso, se observa de manera crítica cuál es la presencia de esta asignatura en la legislación vigente, las razones para su desvanecimiento, la necesidad de su incorporación en la escolaridad básica y, por último, la relación de la Filosofía con el pensamiento crítico. Asimismo, se presenta la perspectiva de la enseñanza del pensamiento infusionada en el currículum como el camino para enseñar a pensar y poder introducir conocimientos relacionados con la disciplina filosófica como la crítica, los valores y la ética.
In recent years, philosophy has suffered a devaluation within the education system and, as a result, its presence in the classroom has been reduced. With the implementation of the LOMLOE (2020), it was expected that Philosophy would be included as a compulsory subject in basic schooling. This article reviews the current state of this discipline in educational regulations, as well as its didactic implications and the shaping os students as human beings. The coherence of educational legislation is based on the inclusion of the diversity of knowledge, and it is necessary to highlight the value of what philosophy can contribute to the educational sphere, specifically to students as the seed of society. Thanks to the political analysis of the discourse, we take a critical look at the current situation of this subject in legislation, the reasons for its disappearance, the need for its incorporation into basic schooling and, finally, the relationship between Philosophy and critical thinking. Furthermore, the perspective of thinking-based learning infused into the curriculum is presented as the way to teach how to think and to be able to introduce knowledge related to the philosophical discipline such as criticism, values and ethics.
La Filosofia ha patit durant els últims anys una devaluació dins del sistema educatiu i, per tant, la seva presència s'ha vist reduïda a les aules. Amb la implantació de la LOMLOE (2020), s'esperava la inclusió del cicle obligatori d'ensenyament de la Filosofia en l'escolaritat bàsica. Aquest article revisa quina és la situació actual d'aquesta disciplina en la normativa educativa, així com les seves implicacions en la conformació de l'alumnat com a éssers humans. La coherència de la legislació educativa es vertebra en la inclusió de la diversitat de sabers i cal posar en valor el que la Filosofia pot aportar a l'àmbit educatiu, en concret al docent com a llavor de la societat. Gràcies a l'anàlisi política del discurs, s'observa de manera crítica quina és la presència d'aquesta assignatura en la legislació vigent, les raons per al seu esvaïment, la necessitat de la seva incorporació en l'escolaritat bàsica i, finalment, la relació de la Filosofia amb el pensament crític. Així mateix, es presenta la perspectiva de l' ensenyament del pensament infusionat en el currículum com el camí per ensenyar a pensar i poder introduir coneixements relacionats amb la disciplina filosòfica com la crítica, els valors i l'ètica.
