Acceso usuarios
Juliana Cristina Faggion Bergmann, Gabriela Marçal Nunes
La selección de recursos didácticos por el profesorado, aunque a menudo vista como una tarea intuitiva, requiere una acción reflexiva y criteriosa. Elegir estos recursos adecuadamente no es un acto instintivo, sino una práctica que necesita ser afinada, examinada y desarrollada con el tiempo. Este estudio de metodología mixta analizó los procesos de planificación y selección de materiales en profesores en formación de Español como Lengua Extranjera de una universidad pública del sur de Brasil. Mediante entrevistas, análisis de planes de clase, cuestionarios y el uso de la plataforma Colmeia se identificaron tres categorías centrales. Los resultados revelaron que: 1) las fuentes más confiables siguen siendo los libros de texto y artículos académicos, aunque se utilicen recursos digitales auténticos; 2) el criterio principal de selección es la adecuación al perfil del alumnado y a los objetivos pedagógicos; y 3) los obstáculos principales son la inseguridad para satisfacer las necesidades del grupo y la dificultad para integrar críticamente tecnologías emergentes, como la inteligencia artificial generativa, cuyo uso resultó incipiente y generador de inseguridad. Se concluye que es esencial fomentar en la formación inicial una postura analítica que combine recursos tradicionales con innovaciones de forma contextualizada, priorizando siempre la coherencia pedagógica.
The selection of teaching resources by educators, while often perceived as an intuitive task, requires reflective and judicious action. Choosing these resources appropriately is not merely an instinctive act, but a practice that needs to be refined, examined, and developed over time. This mixed-methods study analyzed the planning and material selection processes among pre-service teachers of Spanish as a Foreign Language at a public university in southern Brazil. Through interviews, analysis of lesson plans, questionnaires, and the use of the Colmeia platform, three central categories were identified. The results revealed that: 1) the most trusted sources remain textbooks and academic articles, even when authentic digital resources are used; 2) the primary selection criterion is the suitability to the student profile and pedagogical objectives; and 3) the main obstacles are the insecurity in meeting the group's needs and the difficulty in critically integrating emerging technologies, such as generative artificial intelligence, the use of which was found to be incipient and a source of insecurity. It is concluded that it is essential to foster an analytical stance in initial teacher training that combines traditional resources with innovations in a contextualized manner, always prioritizing pedagogical coherence.
La selecció de recursos didàctics pel professorat, tot i que sovint vista com una tasca intuïtiva, requereix una acció reflexiva i assenyada. Escollir recursos de manera adequada no és un acte instintiu, sinó una pràctica que necessita ser afinada, examinada i desenvolupada amb el temps. Aquest estudi de metodologia mixta va analitzar els processos de planificació i selecció de materials en professors en formació d'Espanyol com a Llengua Estrangera d'una universitat pública del sud del Brasil. Mitjançant entrevistes, anàlisi de plans de classe, qüestionaris i l'ús de la plataforma Colmeia es van identificar tres categories centrals. Els resultats van revelar que: 1) les fonts més confiables continuen sent els llibres de text i articles acadèmics, encara que s'utilitzin recursos digitals autèntics; 2) el criteri principal de selecció és l'adequació al perfil de l'alumnat i als objectius pedagògics; i 3) els obstacles principals són la inseguretat per satisfer les necessitats del grup i la dificultat per integrar críticament tecnologies emergents, com la intel·ligència artificial generativa, l'ús de la qual va resultar incipient i generador d'inseguretat. Es conclou que cal fomentar en la formació inicial una postura analítica que combini recursos tradicionals amb innovacions de forma contextualitzada, prioritzant sempre la coherència pedagògica.
