Acceso usuarios
Kristine Stiphany
Este artículo examina cómo los mercados de alquiler se han convertido en un modo determinante de producción incremental de viviendas en los asentamientos informales de São Paulo, transformando las viviendas autoconstruidas de vehículos de inclusión social en activos financieros. Sobre la base de una investigación etnográfica y de la documentación arquitectónica de 236 propiedades en dos grandes favelas, se desarrolla una tipología que vincula la forma construida con la propiedad, las finanzas, la gestión y las relaciones sociales. El análisis muestra que el paso de una vivienda orientada al uso a otra orientada al intercambio no constituye una transición económica abstracta, sino un proceso que se materializa en ampliaciones verticales, subdivisión de predios y nuevas formas de cohabitación entre arrendadores e inquilinos. Los ciclos de densificación del alquiler mercantilizan terrenos que antes estaban destinados a uso social y aumentan la precariedad de la vivienda, pero también generan nuevas oportunidades de sustento, diversas formas de vivienda y acuerdos de inversión colectiva que median el dominio de la lógica del mercado. Estos regímenes híbridos de propiedad desafían los modelos predominantes de integración urbana que vinculan la consolidación de los asentamientos con la propiedad.
Aquest article examina com els mercats de lloguer han esdevingut un mode determinant de producció incremental d'habitatges en els assentaments informals de São Paulo en transformar els habitatges autoconstruïts de vehicles d'inclusió social en actius financers. Sobre la base d'una recerca etnogràfica i de la documentació arquitectònica de 236 propietats en dues grans faveles, es desenvolupa una tipologia que vincula la forma construïda amb la propietat, les finances, la gestió i les relacions socials. L'anàlisi mostra que el pas d'un habitatge orientat a l'ús a un altre orientat a l'intercanvi no constitueix una transició econòmica abstracta, sinó un procés que es materialitza en ampliacions verticals, subdivisió de predis i noves formes de cohabitació entre arrendadors i inquilins. Els cicles de densificación del lloguer mercantilitzen terrenys que abans estaven destinats a ús social i augmenten la precarietat de l'habitatge, però també generen noves oportunitats de manteniment, diverses formes d'habitatge i acords d'inversió col·lectiva que medien el domini de la lògica del mercat. Aquests règims híbrids de propietat desafien els models predominants d'integració urbana que vinculen la consolidació dels assentaments amb la propietat.
This paper examines how rental markets have become a defining mode of incremental housing production in São Paulo’s informal settlements, transforming self-built dwellings from vehicles of social inclusion into financial assets. Based on ethnographic research and architectural documentation of 236 properties in two large favelas, it develops a typology that links built form to ownership, finance, management and social relations. The analysis shows that the shift from use-oriented to exchange-oriented housing is not an abstract economic transition but one that materializes in vertical additions, property subdivision, and new forms of landlord–tenant cohabitation. Cycles of rental densification commodify land once designated for social use and heighten housing precarity, yet they also generate new livelihood opportunities, diverse housing forms, and collective investment arrangements that mediate the dominance of market logics. These hybrid property regimes challenge prevailing models of urban integration that link settlement consolidation with ownership.
