Acceso usuarios
[1]
;
Rojas Symmes, Loreto
[2]
;
Bustamante, Carlos
[2]
Valparaíso, Chile
Santiago, Chile
En las últimas décadas, Chile ha experimentado un notable aumento en la tenencia de viviendas en arriendo y ha superado a otros países de América Latina. A través del estudio de las tipologías emergentes para arriendo en viviendas sociales, este artículo contribuye a comprender nuevas dinámicas relacionadas con la vivienda en alquiler y desarrolladas en el marco de la política habitacional chilena en la comuna de La Pintana, un territorio que fue clave en la producción de viviendas sociales destinadas a la propiedad de personas con bajos ingresos. El análisis del caso se basa en un estudio cualitativo y morfológico utilizando el concepto de bienestar basado en activos, lo que permitió comprender la inversión en alquiler como una forma de protección familiar frente a la incertidumbre, el riesgo y la precariedad, que se enfrentan de manera individual. Se propone que la transformación de la vivienda social representa una «precarización de lo ya precarizado», puesto que las nuevas morfologías para el alquiler resultan precarias, tanto para los inquilinos como también para los dueños que continúan habitando en estas viviendas de forma cada vez más jibarizada, en búsqueda de mayores rentabilidades.
In recent decades, Chile has experienced a notable increase in rental housing, outpacing other Latin American countries. Through the study of emerging rental typologies in social housing, this article contributes to understanding new dynamics in rental housing within the framework of Chilean housing policy in the municipality of La Pintana, an area that has been key in creating social housing aimed at low-income residents. The analysis is based on a qualitative and morphological study, using the concept of asset-based welfare, which has made it possible to understand rental investment as a form of family protection against the uncertainty, risk and precariousness faced by individuals. The study argues that the transformation of social housing represents ‘increased precariousness for the already precarious', since the new rental morphologies are precarious both for tenants and for landlords, who continue to occupy these dwellings in an increasingly reduced way, in search of higher returns.
En les darreres dècades, Xile ha experimentat un notable augment en la tinença d’habitatges de lloguer i ha superat altres països de l’Amèrica Llatina. Mitjançant l’estudi de les tipologies emergents per a lloguer en habitatges socials, aquest article contribueix a entendre noves dinàmiques relacionades amb l’habitatge de lloguer i desenvolupades en el marc de la política residencial xilena a la comuna de La Pintana, un territori que va ser clau en la producció d’habitatges socials destinats a la propietat de persones amb ingressos baixos. L’anàlisi del cas es basa en un estudi qualitatiu i morfològic utilitzant el concepte de benestar basat en actius, la qual cosa va permetre entendre la inversió en lloguer com una forma de protecció familiar davant la incertesa, el risc i la precarietat, que s’afronten individualment. Es proposa que la transformació de l’habitatge social representa una «precarització del que ja està precaritzat», atès que les noves morfologies per al lloguer resulten precàries, tant per als inquilins com també per als propietaris que continuen vivint en aquests habitatges d’una manera cada vegada més jivaritzada, en cerca de rendibilitats més grans.
