Acceso usuarios
El Noucentisme va ser el nom que prengué la tendència cultural catalana hegemònica del segle xx inicial. Si bé d’entrada la seva versió artística no tenia altra característica que voler representar el nou segle (el Nou-cents), aviat s’anà caracteritzant per la seva reivindica-ció de la tradició mediterranista europea (classicisme grecollatí, Renaixement italià, etc.) contraposada a estils de l’Europa central preponderants abans, considerats aliens, com el Simbolisme o l’Impressionisme. L’art noucentista cobrà un relleu especial en esdeve-nir l’adoptat per una nova generació política que, per primer cop, assolí èxits electorals enarborant la bandera del catalanisme, fins al punt de constituir una veritable alternativa de govern que actuà intensament en el panorama català de la gestió pública, singularment a través de la Mancomunitat de Catalunya, que regí la vida pública del país dins els límits que li permetia el marc constitucional de l’Estat espanyol.
