Ricardo Pazos Castro
El 23 de octubre de 2024 fue aprobada la Directiva (UE) 2024/2853 sobre responsabilidad por produc-tos defectuosos, intentando responder así a algunos de los daños derivados de las tecnologías digita-les emergentes. El presente artículo analiza la adaptación de uno de los conceptos centrales de ese régimen, como es el carácter defectuoso del producto, con el objetivo de identificar sus aciertos y las dificultades que pueden surgir en la práctica. En un primer apartado se estudiarán tanto la renovada definición de defecto, como el estándar consistente en la seguridad que el gran público tiene derecho a esperar. A continuación, el segundo apartado está dedicado a la evaluación del carácter defectuoso del producto, que deberá hacerse de manera casuística y teniendo en cuenta todas las circunstancias concurrentes. Algunas han sido contempladas expresamente en la Directiva, y el transcurso del tiempo no tendrá el mismo efecto sobre todas ellas. Por ese motivo se subraya la importancia de ser conscien-tes del «prejuicio de retrospectiva» y del «sesgo de resultado», con el fin de mantener el equilibrio de intereses pretendido por el legislador, y proteger suficientemente a las víctimas.
El 23 d’octubre de 2024 va ser aprovada la Directiva (UE) 2024/2853 sobre responsabilitat per productes defectuosos, intentant respondre així a alguns dels danys derivats de les tecnologies digitals emergents. El present article analitza l’adaptació d’un dels conceptes centrals d’aquest règim, com és el caràcter defectuós del producte, amb l’objectiu d’identificar els seus encerts i les dificultats que poden sorgir en la pràctica. En un primer apartat s’estudiaran tant la renovada definició de defecte, com l’estàndard consistent en la seguretat que el gran públic té dret a esperar. A continuació, el segon apartat està dedicat a l’avaluació del caràcter defectuós del producte, que haurà de fer-se de manera casuística i tenint en compte totes les circumstàncies concurrents. Algunes han estat contemplades expressament en la Directiva, i el transcurs del temps no tindrà el mateix efecte sobre totes elles. Per aquest motiu se subratlla la importància de ser conscients del «prejudici de retrospectiva» i del «biaix de resultat», amb la finalitat de mantenir l’equilibri d’interessos pretès pel legislador, i protegir prou a les víctimes.
On 23 October 2024, the EU approved Directive 2024/2853 on product liability, in an effort to address some of the damages caused by emerging digital technologies. This article examines how one of the central concepts of this framework – the defectiveness of the product – has been adapted, aiming to identify its successes and the challenges that may arise in practice. The first section explores the new definition of defectiveness and the standard set as the safety that the general public is entitled to expect. The second section focuses on evaluating the defectiveness of a product, which must be assessed on a case-by-case basis, taking all relevant circumstances into account. Some factors have been explicitly outlined in the Directive, and time will not affect all of them equally. For this reason, the importance of being aware of “hindsight bias” and “outcome bias” is emphasised, to help maintain the balance of interests intended by the legislator while adequately protecting victims.