Acceso usuarios
Ken Sakai, Yuki Tsuboyama, Ryo Izawa, Nidhi Srinivas
El sistema nacional de seguro de salud de Japón controla los precios de la atención sanitaria en un país donde muchos hospitales y clínicas privados son propiedad de médicos. Estos médicos, en su rol de gestores, deben minimizar sus costos laborales al mismo tiempo que apelan a que trabajan en beneficio público. Esta paradoja constituye un aspecto esencial de la historia hospitalaria japonesa. Sin embargo, no ha sido estudiada en profundidad. Arrojamos luz sobre este aspecto analizando cómo los hospitales privados implementan medidas de control de costos. Argumentamos que, a pesar de que enfermeras y los principales medios de comunicación pedían ampliamente la abolición de la enfermería asistencial debido a los bajos salarios y las condiciones laborales opresivas, la asociación profesional de médicos adoptó una estrategia retórica, declarando que mantener la enfermería asistencial era en beneficio público. Este estudio muestra cómo la asociación ocultó sus intereses financieros a través de una estrategia retórica de crítica y persuasión. Realizamos tres aportaciones principales. Primero, ampliamos la comprensión histórica de la atención sanitaria global al estudiar la historia de la gestión médica japonesa. Segundo, abordamos la cuestión más amplia de las consecuencias de las estrategias retóricas cuando son utilizadas por quienes tienen el poder. Tercero, mediante un enfoque inductivo, contribuimos a la expansión de las metodologías en la historia empresarial.
El sistema nacional d'assegurança mèdica del Japó controla els preus de l'assistència sanitària, en un país on molts hospitals i clíniques privades són propietat de metges. Aquests metges, com a gestors, han de minimitzar els seus costos laborals alhora que demanen que treballin per al benefici públic. Aquesta paradoxa forma un aspecte essencial de la història hospitalària japonesa. No obstant això, no ha estat ben estudiat. Donem llum a aquest aspecte analitzant com els hospitals privats aborden les mesures de control de costos. Argumentem que, malgrat que les infermeres i els principals mitjans de comunicació demanen àmpliament l'abolició de l'auxiliar d'infermeria a causa dels baixos salaris i les condicions laborals opressives, el col·legi professional de metges va seguir una estratègia retòrica, declarant que mantenir l'auxiliar d'infermeria era d'utilitat pública. Aquest estudi mostra com l'associació va velar els seus interessos financers mitjançant una estratègia retòrica de crítica i persuasió. Fem tres aportacions. En primer lloc, ampliem la comprensió històrica de l'atenció sanitària global estudiant la història de la gestió mèdica japonesa. En segon lloc, abordem el tema més ampli de les conseqüències de les estratègies retòriques quan les fan servir els qui tenen el poder. En tercer lloc, mitjançant un enfocament inductiu, contribuïm a ampliar les metodologies d'història empresarial.
Japan's national health insurance system controls health care prices, in a country where many private hospitals and clinics are owned by physicians. These physicians, as managers, need to minimize their labor costs while simultaneously appealing that they work for the public benefit. This paradox forms an essential aspect of Japanese hospital history. However, it has not been well studied. We shed light on this aspect by analyzing how private hospitals approach cost-control measures. We argue that, despite nurses and major mass media widely calling for the abolition of assistant nursing due to low wages and oppressive work conditions, the physicians' professional association pursued a rhetorical strategy, declaring that maintaining assistant nursing was in the public benefit. This study shows how the association veiled its financial self-interests through a rhetorical strategy of criticism and persuasion. We make three contributions. First, we broaden the historical understanding of global health care by studying Japanese medical management history. Second, we address the broader issue of the consequences of rhetorical strategies when used by those in power. Third, through an inductive approach, we contribute to expanding business history methodologies.
