Acceso usuarios
Víctor Ruíz Álvarez
, Rubén Giménez García, Ramón García Marín
El turismo religioso como fenómeno social y económico ha cobrado gran interés en las últimas décadas. En España, junto con los reconocidos caminos que se dirigen a Santiago de Compostela (Camino de Santiago), se están impulsando otras rutas de peregrinación especialmente hacia Caravaca de la Cruz y Santo Toribio de Liébana. En este trabajo se examina la implementación territorial del Camino Espiritual del Sur, uno de los caminos de peregrinación de reciente creación que se dirige hacia Caravaca de la Cruz (región de Murcia). Es una ruta de más de 300 kilómetros que comienza en el casco urbano de Guadix (Granada). El ámbito territorial por el que discurre el camino es una de las áreas con mayor despoblación de España, por lo que la apertura de este puede ser sin duda un elemento dinamizador de su actividad turística. Los resultados desvelan que este camino tiene un gran potencial para convertirse en una de las rutas de peregrinación más importantes del sur de España. La escasa oferta de infraestructuras hoteleras es uno de sus grandes hándicaps. Por tanto, se necesita un mayor apoyo institucional para lograr que estos recorridos cuenten con mayor desarrollo, visibilidad y mejoras en los puntos de descanso entre núcleos urbanos.
El turisme religiós com a fenomen social i econòmic ha cobrat gran interès en les últimes dècades. A Espanya, juntament amb els reconeguts camins que es dirigeixen a Santiago de Compostel·la (Camí de Santiago), s'estan impulsant altres rutes de peregrinació especialment cap a Caravaca de la Cruz i Sant Toribio de Liébana. En aquest treball s'examina la implementació territorial del "Camino Espiritual del Sur" un dels camins de peregrinació de recent creació que es dirigeix cap a Caravaca de la Cruz (Regió de Múrcia). És una ruta de més de 300 quilòmetres que comença en el nucli urbà de Guadix (Granada). L'àmbit territorial pel qual discorre el camí és una de les àrees amb major despoblació d'Espanya, per la qual cosa l'obertura del mateix pot ser sens dubte un element dinamitzador de la seva activitat turística. Els resultats revelen que aquest camí té un gran potencial per a convertir-se en una de les rutes de peregrinació més importants del sud d'Espanya. L'escassa oferta d'infraestructures hoteleres és un dels seus grans hàndicap. Per tant, es necessita un major suport institucional per a aconseguir que aquests recorreguts comptin amb major desenvolupament, visibilitat i millores en els punts de descans entre nuclis urbans.
Religious tourism as a social and economic phenomenon has gained great interest in recent decades. In Spain, along with the well-known routes to Santiago de Compostela (Camino de Santiago), other pilgrimage routes are being promoted, especially to Caravaca de la Cruz and Santo Toribio de Liébana. This paper examines the territorial implementation of the “Camino Espiritual del Sur”, one of the recently created pilgrimage routes to Caravaca de la Cruz (Region of Murcia). It is a route of more than 300 kilometres that begins in the town of Guadix (Granada). The area through which the route runs is one of the most depopulated areas in Spain, so the opening of this route could undoubtedly be a dynamising element for its tourist activity. The results reveal that this route has great potential to become one of the most important pilgrimage routes in southern Spain. The lack of hotel infrastructure is one of its major handicaps. Therefore, greater institutional support is needed to ensure that these routes have greater development, visibility and improvements in the rest stops between urban centres.
